Dimecres es va substantivar una interpel·lació que vaig presentar al Govern espanyol sobre les inversions en ferrocarrils i autovies a les comarques gironines. A l'imatge em podeu veure sortint de l'hemicicle amb l'interpel.lada, dimecres al vespre.La ministra Magdalena Álvarez va confirmar la data del 2009 per l’arribada de l’alta velocitat a la frontera francesa i encara va anar un pas més endavant i va sentenciar: “primer semestre del 2009”. Un aplaudiment solitari es va sentir des de la bancada de la majoria. Si n’estan tant convençuts, ho votarem la propera setmana. Concretament el 14 de març, dos anys després de les eleccions. No tinc perquè dubtar de la paraula d’una ministra. Però el meu “optimisme antropològic”, que recorre tant les files de la majoria, no arriba tant lluny. Vaja, que aquell any veig obres a la ciutat de Girona i una línia entre Figueres i Perpinyà, en règim de concessió, peatge a l’ombra, acabada i apunt per cobrar. Ai, l’últim pacte d’Álvarez-Cascos i Florentino Pérez amb les eleccions ja convocades i acceptat a benefici d’inventari per l’administració socialista!
Divendres vaig participar en un acte informatiu a la Cooperativa de Sarrià de Ter. La sala estava ben plena i el motiu que ens convocava clar: l’anuncia de l’ampliació a vuit carrils de l’AP-7 entre Fornells i Medinyà. Ampliació que, a més, dimecres la ministra va donar per feta i tancada amb els ajuntaments afectats. El seu propi partit l’ha desautoritzada però continuant pensat que s’han de fer vuit carrils. Vaig sortir de la trobada amb els veïns de Sarrià més carregat d’arguments. Continuo pensant que la millor opció és tres carrils per banda i l’adequació de la Variant de Sant Daniel per fer una anella de circumval·lació completa. Senzillament perquè vuit carrils no hi caben. Els hi volen fer “cabre” menjant-se la mitgera i anunciant que els veïns tindran molèsties “indirectes” que és com dir que els cotxes i els camions passaran entre el menjador i la sala d’estar. Persones ben sensates de Sarrià van fer notar, durant la reunió, que una limitació de velocitat en unes franges horàries i la prohibició d'avançament dels camions en aquest tram farien més que suficient la solució dels tres carrils. Però, ai les línies rectes tirades sobre un plànol sense conèixer la realitat sobre el terreny! He estat dintre de cases de Sarrià de Ter que amb l’ampliació a vuit carrils són mortes. Mortes vol dir finiquitades, finiquitada la vida del carrer, de les famílies... allí no s'hi podrà viure! I l’alternativa existeix: l’adeqwcuació d’una variant de Sant Daniel que en el seu moment es va fer mal feta, feta a mitges, feta amb mala consciència i plena de punts negres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada