El vell i el nou- 23 de febrer de 2006 a quarts de vuit del vespre. L’avió aixeca el vol i m’endinso en el segon volum de les memòries de Sándor Márai, Tierra, Tierra (que aquest mes de febrer ha vist la llum en castellà a l’editorial Salamandra i que dona continuïtat al volum Memorias de un burgués). L’escriptor hongarès, redescobert a Europa fa ben pocs anys, torna a transitar entre el vell i el nou. Ara amb l’arribada de les tropes soviètiques a Budapest i l’inici de l’era comunista. De la qual ell va fugir cap a Amèrica però que sempre més el va marcar en els temes de les seves novel·les: un món, públic i privat, que s’acaba i un nou que comença. Fa 25 anys, un 23 de febrer, no va tornar el passat, per fortuna, i, en canvi, avui, tornant de Madrid en una setmana política profitosa, entre paisatges nevats, des del cel, es veu un futur que ja arriba. Tornant a Márai. Fa ben pocs anys va irrompre a les llibreries europees amb L'última trobada, el llibre que més he regalat des d'aleshores i que em sembla una magnífica novel.la, la trobada de dos homes units per l'amor a una mateixa dona i que al cap de molts anys es retroben per recordar un món, el de l'Europa d'abans de la primera Guerra Mundial, el de l'Europa de l'Imperi Austro-hungarès, que ja s'acaba. Recomano també Divorci a Buda i La dona justa però, sobretot, L'última trobada i els dos llibres de memòries per als qui els hi agradi l'assaig i les memòries. Quin gran llibre ¡Tierra, Tierra! on en forma de relat memorialístic hi trobareu un devessall d'idees.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada