Quasi 90.000 vots per a una formació política creada fa mig any, Ciutadans de Catalunya, i que es declara frontalment antinacionalista i que farà bandera al parlament del tema de la llengua. Que portarà en seu parlamentària un dels debats que més pot remoure el pacte civil sobre la llengua de fa trenta anys: el català com a llengua vehicular de l’ensenyament primari. Només cal donar un cop d’ull als resultats per veure que entre un 75% i un 80% dels vots de Ciutadans provenen d’antics votants socialistes de l’àrea metropolitana. Els més bel·ligerants amb qualsevol plantejament catalanista. Durant la campanya alguns sectors del Partit Popular de Madrid han seguit amb delit el possible èxit electoral d’aquesta formació política. Fins i tot alguns mitjans – Mundo i Cope- han demanat el vot per ells. Ara veuen que el graner de vots és socialista. I que els seus ideòlegs són professors i pseudo-intel.lectuals més aviat llibertaris amb algunes notes del Partit Radical italià. Ens vam equivocar quasi tots, enquestes incloses. Aquesta formació no és espuma.Sdomina una ànima d'ocupació del poder més que mentalitat de país en la decisió del nou govern català, aquest miníscul partit pot ser una pedra a la sabata del que han estats els paràmetres de la convivència civil catalana dels últims trenta-quaranta anys. Alguns socialistes analítics ja ho tenen estudiat. No vull dir noms perquè em diran que parlo amb... precisament aquesta setmana. Però altres més dominats pel to de la política catalana dels últims tres anys, no ho volen veure. Ho haurien de tenir present a l’hora de prendre decisions. Ep, si volen, és clar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada