Reunió a Madrid, divendres 26 de gener, dels ministres o secretaris d’Estat dels 18 Estats que han ratificat el Tractat constitucional europeu. A proposta del meu grup, també s’associa a la reunió els grups parlamentaris. I en nom del meu grup estic en la sala de les deliberacions a porta tancada. Potser el titular més rellevant de la reunió és que a la mateixa també s’hi van sumar Portugal (presidència de la UE en la segona meitat de l’any) i Irlanda. És com una reunió de 18 +2, és com l’anunci de dos més en la llista del sí. I els que s’hi oposen? D’entrada els presidents de Polònia i Txequia es van reunir a Praga aquest dissabte per contraprogramar i recordar que un Tractat europeu només entra en vigor quan recull la unanimitat. És destacable la lectura diferent que n’han fet els mitjans de comunicació escrita. Des dels que s’han quedat amb la transcripció de declaracions fins als que n’han fet una valoració crítica. Bona feina d’un bon Secretari d’Estat per a la Unió Europea, Alberto Navarro. Un destorb, segurament, per a la presidència alemanya.
Sessió de treball restringida i a porta tancada amb el comissari europeu d’Economia Joaquín Almúnia. El responsable de la política europea del govern gallec, segurament per fer mèrits davant el ponent, parla amb duresa de la falta de líders en la construcció política de la Unió Europea i mil mals més. Almúnia sorprèn en la resposta: “Jo sí que veig una líder en la Unió Europea i es diu Angela Merkel”. Un socialista elogiant una sòlida democratacristiana. Això només ho pot fer algú que s’ha allunyat de la brega de la primera línia política i delibera en una atmosfera de serietat com és la Comissió Europea. El gruix de la reunió se l’ha emportat la política energètica i el canvi climàtic des de l’òptica d’una inexistent política comú europea. Evidentment tots els reunits, ponent inclòs, pensem coses molt diferents a les del president del govern espanyol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada