Per a mi la mort del periodista i escriptor polonès Ryszard Kapuscinski no és la notícia de la setmana sinó una notícia de primer ordre. Tot i que les preferències literàries són dinàmiques i van canviant, Kapuscinski ja forma part de la meva llista més reduïda d’escriptors preferits. Fa uns anys em van regalar El Sha o la desmesura del poder. Era a finals del noranta. Va començar el descobriment d’un escriptor de mirada ampla, universal, tocat per l’experiència de viure sota el totalitarisme comunista. Després va venir Eban, ara publicat en català, que és un llibre indispensable i magmàtic per posar els peus en l’Àfrica subsahariana. I els seus blocs d’anotacions, que es van començar a publicar aquí amb el llibre Lapidarium IV i La Guerra del fútbol i El Emperador i El Imperio. Kapuscinski va ser a Girona no fa gaire anys per recollir el premi Liber Press. S’ha mort als 74 anys i de forma sobtada, quan tenia projectes per fer nous viatges que s’havien de convertir en llibres. Indispensable per conèixer la història des d’un angle que no és ni novel·lat ni d’assaig pur, que és de vivències amb gran angular, que és del periodista que treu conclusions només d’allò que ha viscut. Qui llegeix Eban guanya en saviesa en aquest mar de tanta tonteria publicada i exitosa en la societat del low cost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada