Es miri com es miri, el Govern espanyol ha rebut un revés important amb la bomba d’ETA del 30 de desembre, poques hores després que el president de l’Executiu, José Luís Rodríguez-Zapatero, solemnitzés en una roda de premsa la seva confiança absoluta en l’anomenat “procés de pau” afirmant “tinc el ple convenciment que d’aquí a un any estarem millor que ara”. Quan va pronunciar aquestes paraules, el cotxe bomba ja estava aparcat al parquing de la Terminal 4 de Barajas, a Madrid, sense que la policia, ni els serveis secrets ni, segurament, els principals interlocutors del Govern per part de l’organització terrorista ho sabessin.
Es miri com es miri, l’Executiu enfila l’últim any de legislatura llastrat pel descabdellament del que ells mateixos havien convertit en “punt central” de la legislatura. No vull reiterar aquí llocs comuns i anàlisis ja fetes. No cal dir que ara, com sempre, és la hora de la unitat dels demòcrates. Però aquesta unitat serà difícil d’aconseguir en el curt termini per dos motius.
El primer: en l’anterior legislatura es va bastir un “Pacte antiterrorista” a proposta, precisament, del aleshores cap de l’oposició que exclusivament es va basar en l’acord entre Partit Popular i PSOE deixant a banda la resta de forces polítiques. Aquestes forces demanarem estar en el nou pacte i aquí hi haurà una de les previsibles i lamentables tensions de les properes setmanes en les quals veurem si Mariano Rajoy es pot despendre dels dos apòstols que té a la seva dreta i dels editorials d’alguns diaris de Madrid. En segon lloc: el govern ha afrontat aquest intent d’acabar amb ETA sense el concurs del primer grup de l’oposició, sense el suport del Partit Popular. Ara és just el moment de la màxima ofensiva mediàtica d’uns i altres per imputar-se la responsabilitat d’aquesta falta d’acord però fins i tot analistes ben propers al partit socialista han criticat que el Govern es llancés al “procés” sense el blindatge de l’acord de la oposició. O més ben dit: a pilota passada, li retreuen no tenir Pla B en cas d’arribar a aquest punt. I no n’hi ha de Pla B. Més aviat hi ha una onada de soroll que ve de les files del Partit Popular i que el PSOE no ha sabut contrarestar amb una veu pròpia sinó adaptant-se a les posicions del primer i bel·ligerant partit de l’oposició.
Un dels punts més desconcertants del que ha succeït en els últims dies és que sembla que el propi govern no es feia pagues de la possibilitat d’un atemptat d’ETA ni abans del 30 de desembre al matí ni després de l’atemptat. Per un moment hi va haver una mala gestió de la informació i de les compareixences. Res a veure amb el període que va de l’11 al 14 de març de 2004 però un bel de dubte i desconcert es va veure en un president que no va comparèixer fins nou hores després de l’atemptat i que encara se l’espera al lloc de l’atemptat.
Les fonts properes a la Moncloa parlen de l’esperança que es produís una escissió en el món d’ETA i un desmarcatge de Batasuna respecte a l’atemptat. Així expliquen que les paraules del 30 de desembre fossin “suspensió del diàleg” i que no hagi estat fins 48 hores després que el “procés” s’hagi donat per enterrat. Sembla ser que els interlocutors del Govern també van expressar sorpresa i desconcert fins al punt de concloure. Moncloa, que la perplexitat podia donar pas a un desmercatge de Batasuna i del col·lectiu de presos d’ETA i els seus familiars. Però això no ha estat així. Per això han transitat de la “suspensió” a la finalització del procés en paraules solemnitzades pel ministre Alfredo Pérez-Rubalcaba tot just abans d’ahir. I per això, per guanyar temps, no s’han convocat els partits parlamentaris fins el dimarts de la setmana que ve. La idea: “si de l’intent en poguéssim aconseguir com a mínim la desafecció d’una part del món d’ETA, quelcom hauríem aconseguit”. Però sobre aquesta possibilitat s’hi mostren , des de fa setmanes, molt escèptics els millors coneixedors del conflicte. Des del socialista Ramón Jáuregui, gat vell, experimentat i molt sensat, fins a la direcció del PNB, Josu Jon Imaz, Josu Erkoreka... o Txema Montera, un home que ve del món d’ETA i que treballa per la solució del conflicte des de la Fundació Sabino Arana. Tots ells diuen:”ja ens van fer la jugada el 1998 (amb l’anterior treva pactada amb el PNB). Ara era un diàleg directe entre Estat i ETA però fa setmanes que el Govern s’havia quedat sense cartes i ETA marcava el pas d’un procés que no podia avançar més”.
Tot i això el president del Govern manté que el final d’ETA està més proper que llunyà i que el moment present juga en contra del terrorisme que intentava desactivar. Pensa, també, que és un camí llarg que requereix més d’una legislatura i que el que no ha pogut fer en aquesta ho podrà reintentar en la propera. Només hi ha un escull pel camí: que guanyi les properes eleccions, que els ciutadans el vegin com una persona a qui confiar el seu vot i el govern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada