Dissabte al matí transito per l’AP-7 entre Barcelona i Girona. L’autopista està col·lapsada. Les infrastructures del país no es programen ni es fan al ritme del creixement de la població. Circular per l’autopista un dissabte al matí normal, sense pont, és perillós: cues, frenades, camions que avancen a la valenta. ¿Se’n recorden de l’anunci del departament de Política Territorial de construcció del tercer carril de l’AP7 entre Maçanet de la Selva i la frontera francesa? I que aquesta obra no havia de costar res als ciutadans perquè aniria a compte de l’increment de beneficis de l’empresa per l’increment de vehicles fins al 2022 quan s’acaba la concessió? Doncs bé, l’empresa fa temps que ha incrementat els beneficis i l’ampliació no es fa. Jo em queixo. El president de la Cambra de Comerç afirma que estem deixats “ de la mà de Déu”. I tants i tants ciutadans que no tenen perquè aguantar el que no és normal en tants altres llocs de la geografia ibèrica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada