Dijous al vespre. Envio un sms des de Mongomo, ciutat de Guinea Equatorial que fa frontera amb Gabon, a un gironí que va viure un any i escaig a Guinea quan eren províncies espanyoles –Santa Isabel i Fernando Poo- abans de la independència del 12 d’octubre de 1968. Em contesta emocionat: “Havia estat a Mongomo. El cap de la tribu era un vellet que bevia molt wisqui i vestia d’impecable blanc. Alguns vells del lloc encara deuen recordar els productes que veníem...” Pregunto als comensals de la taula pel vell de la tribu. S’ha mort fa uns anys. Era l’avi de la diputada guineana que tinc al costat. Un dels avis, és clar, perquè allí encara es practica la poligàmia i es paga dot per casar a una filla. El truquem i es parlen. Emocions i records. Un fil prim que enllaça Girona amb la selvàtica Mongomo. L’estandar de la globalització, el móbil, hi ajuda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada