Aquest és el nombre d’habitants de les comarques gironines segons l’últim padró de l’INE. D’ells, 128.347 són estrangers, el 18’2% del total. En quants pocs anys la demarcació de Girona ha transitat del seu estable padró, durant decennis, del mig milió d’habitants, als 700 mil actuals. Es tracta de la tercera província amb un major nombre d’immigrants, superada només per Alacant i les Illes Balears. No apunto que això sigui negatiu. La immigració ha contribuït a rejovenir la població i la franja més important d’habitants de les comarques gironines es troba entre els trenta i els trenta-quatre anys (64.342), precisament la meva franja d’edat. Per fer front a aquest important creixement demogràfic les comarques gironines necessiten tres grans elements: cohesió social, infrastructures i lideratges. La cohesió social passa per la integració de les comunitats immigrades, per un bon i sòlid desenvolupament econòmic i per una política urbanística i de planificació territorial amb sentit comú. Les infrastructures passen per superar l’examen llargament suspès de la baixa inversió de l’Estat i la Generalitat a les comarques gironines sobre la qual tots parlem tants de cops. I, finalment, els lideratges requereixen una societat civil vital, uns mitjans de comunicació de articulin els reptes i debats de la societat, com fa el Diari de Girona, i un conjunt de polítics amb les idees clares i la complicitat d’amplis sectors de la societat per treballar enèrgicament i colze a colze. En el camp dels lideratges, alguns – en els tres sectors que he apuntat- s’han quedat al segle passat. Ara més que mai, un nou impuls per les comarques gironines. La dels 704.788 habitants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada