Ja em cansa una mica parlar de Magdalena Álvarez. Va venir a inaugurar 8 quilòmetres d’autovia de la N-II fest en quatre anys. Llegeixo a la premsa, des de Madrid, que l’obra s’ha acabat amb presses i amb defectes i un ferm amb sots. Dijous a la nit, tornant de Madrid a través de l’aeroport de Barcelona, surto de l’autopista per comprovar què hi ha de cert en el que he llegit. És mitjanit del dia de tornada de l’últim Ple de la legislatura. Treball de camp, el cap no para mai. Certament hi ha sots i és fàcil que el cotxe boti la pressa és mala consellera de la feina ben feta. I no venia d’una setmana que fa decenis que esperem aquesta obra, els més de 100 quilòmetres pendents. D’aquesta urgència històrica d’inaugurar se’n sentirà a parlar. Quin nyap. Tan que va criticar amb raó els desembracaments del ministre Álvares Cascos a Girona en època electoral i ara fan el mateix. I tot per exhibir la ministra reprovada! La nit del dimarts coincidim en el sopar de l’Associació de Periodistes Parlamentaris. I diu quan li donen el premi de “flagell de l’oposició”: “Excitar a mi edad tinenen su puntito”. Frívola! A més, a mi, excitar, no m’excita, ni després del lifting.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada