Devia ser la primavera del 2005 quan el grup socialista va presentar una iniciativa a la Comissió d’Exteriors del Congrés perquè el 9 de maig, dia d’Europa, fos festiu. La proposta europeista la impulsava Rafael Estrella, tants anys diputat relacionat amb Exteriors i avui ambaixador a Buenos Aires. Li vaig dir que europeistes convençuts com som no ens semblava cap mala idea. Però com que els dies festius al llarg de l’any són els que són, la pregunta pragmàtica es va imposar: “I quin dia festiu actual es disposa a carregar-se l’actual majoria relativa socialista?” Em va dir que el 8 de desembre, dia de la Immaculada Concepció. Aquell socialisme europeista de nova generació estava a punt d’afrontar la desconstrucció del pont més fabulós sobre les aigües del calendari laboral. En les files socialistes van sorgir, espontàniament, devots “marianistes” partidaris del dogma, d’ara fa 150 anys, de la Immaculada Concepció. Europa ve es mereix un commemoració però els ponts laborals de la tardor ningú els va voler tocar, ni els de les files de Gaspar Llamazares.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada