A vegades l’explicació d’un cas concret és més il.lustrativa que molta teoria i molta retòrica.
Quan Iniciativa per Catalunya-Verds estava a l’oposició, ara fa quatre anys que està al Govern, s’oposava frontalment a qualsevol tipus de transvessament en matèria de política hidràulica i apostava per “una nova cultura de l’aigua”.
Els fets són els següents:
El 70% del cabdal del riu Ter es transvessa a l’àrea de Barcelona. Mai, insisteixo: MAI, una part tan important del cabdal del riu Ter havia estat transvessat a l’àrea metropolitana. Els científics, que no els polítics, són els que diuen que el riu Ter pateix un empobriment alarmant de la seva flora i la seva fauna. I en la part final del riu, la Comunitat de Regants del Baix Ter es queixen que les fecundes terres de la Gola del Ter ja no són productives com abans.
Aquest increment del traspàs d’aigua del Ter a Barcelona s’ha produït amb els governs tripartits i més conretament amb Iniciativa per Catalunya-Vers dirigint el Departament de Medi Ambient. Frontal contradicció entre les paraules d’abans i els fets d’ara.
No vull dir amb això que sigui contrari a connectar en xarxa les conques hidrogràfiques. El que fou conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, va arribar a afirmar que “s’oposava absolutament” als transvessaments de conques.
Vull dir que sóc partidari dels transvessaments entre l’Europa humida i l’Europa seca. I que fa anys que hem proposat el transvessament d’aigua del Roine que afavoriria a Barcelona i a Girona i també, solidàriament, a les Terres de l’Ebre. Aquest és un projecte que el govern tripartit ha abandonat amb gran miopia.
Però “la nova cultura de l’aigua” sembla que és el “fer el contrari del que es diu sense que es noti per continuar dient el que hem dit”.
Només així s’entén que el regidor d’Iniciativa per Catalunya-Vers a l’Ajuntament de Girona, Enric Pardo, anuncïi “restriccions de subministrament d’aigua de quatre hores cada dia” en el terme municipal de Girona a partir del mes de gener. I només així s’entén que s’hagi organitzat un gran “debat” de dimensions provincianes sobre la pista nadalenca de patinatge de gel que s’ha instal.lat a Girona. Perquè l’aigua gastada per la pista de gel deu anar “contra una nova cultura de l’aigua”.
Resumint: estic a favor del transvessament del Roine, estic absolutament a favor de reduir el transvasament del Ter a l’àrea metropolitana de Barcelona, estic a favor de tenir aigua corrent les 24 hores del dia i estic a favor de la pista de gel perquè tothom pugui patinar i caure de cul com vulgui.
Estic en contra del mesianisme d’Iniciativa per Catalunya-Verds que predica “una nova cultura de l’aigua” i que ha autoritzat que el Ter sigui literalment “xuclat” amb greus consecuències mediambientals. Coherència entre les paraules i els fets!
Quan Iniciativa per Catalunya-Verds estava a l’oposició, ara fa quatre anys que està al Govern, s’oposava frontalment a qualsevol tipus de transvessament en matèria de política hidràulica i apostava per “una nova cultura de l’aigua”.
Els fets són els següents:
El 70% del cabdal del riu Ter es transvessa a l’àrea de Barcelona. Mai, insisteixo: MAI, una part tan important del cabdal del riu Ter havia estat transvessat a l’àrea metropolitana. Els científics, que no els polítics, són els que diuen que el riu Ter pateix un empobriment alarmant de la seva flora i la seva fauna. I en la part final del riu, la Comunitat de Regants del Baix Ter es queixen que les fecundes terres de la Gola del Ter ja no són productives com abans.
Aquest increment del traspàs d’aigua del Ter a Barcelona s’ha produït amb els governs tripartits i més conretament amb Iniciativa per Catalunya-Vers dirigint el Departament de Medi Ambient. Frontal contradicció entre les paraules d’abans i els fets d’ara.
No vull dir amb això que sigui contrari a connectar en xarxa les conques hidrogràfiques. El que fou conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, va arribar a afirmar que “s’oposava absolutament” als transvessaments de conques.
Vull dir que sóc partidari dels transvessaments entre l’Europa humida i l’Europa seca. I que fa anys que hem proposat el transvessament d’aigua del Roine que afavoriria a Barcelona i a Girona i també, solidàriament, a les Terres de l’Ebre. Aquest és un projecte que el govern tripartit ha abandonat amb gran miopia.
Però “la nova cultura de l’aigua” sembla que és el “fer el contrari del que es diu sense que es noti per continuar dient el que hem dit”.
Només així s’entén que el regidor d’Iniciativa per Catalunya-Vers a l’Ajuntament de Girona, Enric Pardo, anuncïi “restriccions de subministrament d’aigua de quatre hores cada dia” en el terme municipal de Girona a partir del mes de gener. I només així s’entén que s’hagi organitzat un gran “debat” de dimensions provincianes sobre la pista nadalenca de patinatge de gel que s’ha instal.lat a Girona. Perquè l’aigua gastada per la pista de gel deu anar “contra una nova cultura de l’aigua”.
Resumint: estic a favor del transvessament del Roine, estic absolutament a favor de reduir el transvasament del Ter a l’àrea metropolitana de Barcelona, estic a favor de tenir aigua corrent les 24 hores del dia i estic a favor de la pista de gel perquè tothom pugui patinar i caure de cul com vulgui.
Estic en contra del mesianisme d’Iniciativa per Catalunya-Verds que predica “una nova cultura de l’aigua” i que ha autoritzat que el Ter sigui literalment “xuclat” amb greus consecuències mediambientals. Coherència entre les paraules i els fets!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada