“Allò que interessa”- La manifestació de l’1 de desembre va deixar amb el cul a l’aire al PSC i la resta de forces que creuen que això de la identitat catalana no interessa a ningú. Curiosament, la gent no es va manifestar per allò que “realment preocupa la gent” sinó “per allò que no preocupa ningú”: trens i tantes coses pràctiques. La gent va demostrar que no és possible deslligar una cosa de l’altre. Els socialistes que diuen que ha de “caure la crosta nacionalista” i que s’ha de parlar d’allò que interessa la gent no deuen saber com afrontar la situació. Aquella no era una manifestació per la independència de Catalunya però a base de publicar tantes tonteries en la premsa de Madrid i fer declaracions de menyspreu poden convertir en catalans emprenyats i desafectes els que van anar a reclamar un programa de modernitat: que els trens arribin a l’hora.
Interpretar- Dilluns el diari El País es va despatxar amb una editorial terriblement crítica contra la manifestació del dia 1 de desembre on confonia moltes coses, atribuïa el gruix de la manifestació a la mobilització de tres partits polítics i criticava durament a el president Jordi Pujol. S’equivocaven molt en el diagnòstic. Van ser nombroses les representacions de partits però molt més la de ciutadans que es van manifestar no pas al crit i la consigna de cap partit sinó tips de la situació de les infraestructures a Catalunya, i de tantes altres coses. Un malestar difús, ben viu, i ben poc instrumentalitzable políticament. Però no ho veien pas així els editorialistes de El País. Els mateixos que criticaven durament Jordi Pujol per acabar recordant-li la frase del president Josep Tarradellas: “El pitjor que es pot fer en política és el ridícul”. Vaja, que li deien que feia el ridícul manifestant-se. Vaja, que deien que feien el ridícul tots els que dèiem que n’estem tips. Els italians tenen la paraula justa : insoferenza, que vol dir quelcom semblant a “ja no puc més!”. Començo a pensar que la situació actual passarà una certa factura al socialisme en les eleccions generals. Per tot el que no funciona i per reaccions prepotents com les de la ministra Magdalena Álvarez –que serà reprovada pel Senat el 20 de desembre- o per editorial xulesques com aquesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada