Reunió amb els representants dels quatre sindicats que convoquen la vaga de mestres de l’escola pública pel proper 14 de febrer. Conversa llarga i en profunditat. Plantegen aspectes com l’autonomia del centre, el model de direcció, la integració de nens i nenes immigrants, el reconeixement de la funció del mestre en la societat. Tinc la sensació que parlem molt més el mateix llenguatge que fa uns anys, que estem molt més a prop. Des del pragmatisme, des de la necessitat d’afrontar el reforçament del pilar bàsic d’una societat que s’ho valgui. En les últimes setmanes s’han abocat a l’opinió pública un allau de dades i informes destinats afrontar una reforma en uns termes encara inconcrets. Els nego rotundament cap tipus “d’acord sociovergent” en una suposada reforma. Què carai hem d’anar a negociar amb els que no han volgut fer un pacte d’Estat en matèria d’educació? És un debat necessari i que necessita diàleg i grans consensos.
3 comentaris:
una tira cómica sobre el temilla:
http://www.aldeaglobal.net/listo/t118.gif
El més important és recuperar el valor perdut de l'autoritat lel professor a la classe. La societat actual té una profunda crisi de valors. Abans el mestre era una persona admirada i respectada en primer lloc perquè era més gran però sobretot perquè ho sabia tot. Ara no. I crec que s'ha espatllat per dos motius: primer fallen els pares que consenteixen els seus fills segurament per treure's de sobre el sentiment de culpa que tenen per estar tot el dia fora de casa i veure'ls poc. I en segon lloc la culpa és del mestres que han volgut anar de col·legues dels seus alumnes fins que aquests ens han pujat a cavall.
La idea de Sarkozy de fer aixecar els alumnes cada vegada que entri el professor a classe és bona però no serveix de res si darrere no hi ha una bona educació i aquests nens tenen clars una sèrie de valors com l'autoritat i el respecte. I perquè als mestres se'ns reconegui l'autoritat hem de tenir eines i lleis apropiades. Sempre es protegeix l'alumne i no es té en compte el professor. Ells et poden insultar, ratllar-te el cotxe, amenaçar-te, etc. i nosaltres què podem fer? Expulsions? A molts els fem un favor. Avisos disciplinaris? La majoria de pares no en fan ni cas o en el millor dels casos et diuen: "i què puc fer jo amb el meu fill?".
I si a tot això hi afegim que s'ha baixat tant el nivell d'exigència amb l'única finalitat de camuflar el fracàs escolar, la barreja és explosiva. Ens trobem que en una classe hi ha tres quartes parts dels alumnes vegetant a la seva cadira, entorpint i tu sense poder fer gaire cosa. Intentes fer la classe divertida, despertar la curiositat dels nens i tot esforç és inútil. Només et queda pensar en la mitja dotzena que t'estant escoltant i que volen aprendre. Totes les teves energies van per ells.
Dues idees per millorar els rendiment i la conducta dels alumnes.
Primera: la proposta de l’Artur Mas de donar un xec a les families perquè puguin triar escola és molt encertada ja que molts no es poden permetre una concertada o una privada. Però aquesta ajuda hauria d’anar en funció del rendiment acadèmic. De què serveix pagar-li una bona escola a un alumne que no ho aprofitarà? Si es fa de forma selectiva hi haurà més recursos per ajudar a aquells que s’ho mereixin i els pares faran que els seus fills es posis les piles en comptes de passar de tot. I d’altra banda no omplirem les privades i les concertades de dropos que van a escalfar la cadira.
Segona: fins ara a l’hora de posar la nota d’una asignatura es compten un 70-80% els coneixements i un 20-30% l’actitud. Proposo que el 100 % de la nota sigui de coneixements. I després que els professors consensuin una nota exclusivament d’actitud, posada a part com una altra asignatura. I que sense aquesta “assignatura” aprovada no es pugui passar de curs, encara que l’alumne ho hagi aprovat tot. La mesura és una mica dràstica però ja diuen que a grans mals grans remeis.
Publica un comentari a l'entrada