Dimarts a les quatre de la tarda. Primer punt de l’ordre del dia del Ple del Congrés. Els d’Izquierda Unida, això és Gaspar Llamazares en solitari, planteja modificar el Reial Decret 707/1979 de presa de possessió perquè el crucifix no estigui present en la promesa o jurament del president del Govern i dels ministres. Tenim un animat debat sobre Estat aconfessional, laïcitat i laïcisme. Em llegeixo el Reial Decret i resulta que no fa cap referència als símbols religiosos! D’on es treuen la proposta de modificació del Reial Decret? És cert que el protocol de la Zarzuela posa un crucifix perquè els que juren ho fan fonamentant-se en les seves conviccions religioses i davant de Déu. Hi ha dos postures: la d’esborrar qualsevol símbol religiós de l’esfera pública (laïcisme) i la de respectar des dels poders públics el dret individual de cadascú d’expressar en públic o privat les seves possibles creences religioses (laïcitat). Em decanto per la segona, és clar. I defenso el dret d’un ministre de demanar que li retirin el crucifix en l’acte de promesa i defenso el dret d’un ministre de demanar el crucifix en l’acte de jurament i defenso el dret d’un ministre musulmà de demanar l’Alcorà per jurar el seu càrrec. Quan s’acaba el debat Alfonso Guerra se m’acosta per dir-me que ell el 1982 ja va demanar sense fer escarafalls prometre només davant la Constitució. I que des d’aleshores així es fa segons la voluntat del president o ministre. I em felicita per la postura defensada. Els postcomunistes un cop més ens han plantejat un debat sobre un problema que ja no existeix. A no ser que vulguin esborrar de la capa de la terra el fet religiós...competició en la que aposto que primer quedarien ( o quedaran) esborrats ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada