17 de febrer de 2009

Aquest dia, els Estats espanyol i francès hauran de començar a pagar una gran quantitat de diners per l’explotació del tram internacional Figueres-Perpinyà del Tren de Gran Velocitat. La setmana passada a Biarritz, dilluns al vespre, vaig coincidir, casualitats de la vida, amb el veí de taula G.A. que forma part de l’empresa TPFerro concessionària de la construcció i explotació del tram internacional de l’Alta Velocitat. Ens vam intercanviar les targetes de presentació i quan va llegir que era diputat per Girona, els ulls li van començar a brillar amb la cobdícia dels euros que estan a put d’arribar al compte corrent. “Vostè sap que està a punt d’entrar en servei una línea d’alta velocitat per la qual no passaran trens? L’empresa en la que treballo l’hem construït”, em va dir obrint el sucós terreny de joc. Li vaig respondre: “Sí, és clar que ho conec i, a més, m’he llegit el contracte firmat entre els Estats espanyol i francès i la UTE d’empreses TPFerro que obliga al pagament a partir d’una data de començaments de 2009”. “Vaig participar en la redacció d’aquest contracte”, em contesta. “El felicito, és una joia de la precisió en els interessos econòmics a favor de l’empresa i plena de prevencions fonamentades contra els Estats”, li afegeixo. Resumint: a partir del 17 de febrer de 2009, hi passin o no hi passin trens, els dos Estats hauran de pagar a l’empresa constructora que té una concessió d’explotació per 50 anys. Si hi circulen trens, el preu del peatge pel comboi és ben clar. Si no hi passen trens: “s’haurà de preservar l’equilibri financer de l’empresa concessionària”. Això segon és el que passarà. Un gran escàndol. Un tren que comença enlloc i acaba enlloc. Almenys els francesos tenen un ample de via idèntic que els permet oferir en breu bitllets de viatges mixtes alta velocitat-mitja velocitat. Però a l’Estat espanyol, que les vies són de via estreta, res podrà entrar en funcionament fins que les obres no estiguin acabades entre Barcelona i Perpinyà. Un escàndol de grans dimensions. El govern espanyol ha de donar explicacions urgents. El seu president i la seva ministra de Foment. Poden allargar la concessió, és clar, a canvi de tapar el desastre. Però els ulls de G.A. s’inclinaven pel cobrament immediat de milers de euros mensuals a partir del 17 de febrer de 2009.