Dijous a la tarda hi ha debat sobre la situació econòmica amb el president del Govern i els portaveus de tots els grups. És allí on s’han anunciat les “peonades” per valor de 8 mil milions d’euros per als ajuntaments de tot l’Estat. Keynes passat pel turmix del populisme efectista del socialisme zapaterista. No és la millor tarda de Mariano Rajoy, que porta una setmana notant al clatell els esbufecs de l’expresident Aznar. El debat s’acaba tardíssim, just per agafar l’últim pont aeri. Torno sobre els meus passos cap a l’hemicicle perquè m’he deixat l’abric en el guarda-robes. Tres diputats destacadíssims de l’equip econòmic de Rajoy –un exministre entre ells- critiquen el discurs del seu líder, mig enlluernat pels anuncis de Zapatero, mig obsessionat per la possibilitat de topar amb un “cas Sacyr”. “Como se ha podido lanzar a esta piscina sin agua?” L’aigua és el miratge d’un oasis temàtic on fer oposició en temps de crisis econòmica, on, com en una jugada del set i mig, s’ha de criticar sense fer destrossa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada