L’aigua baixa de color de petroli rus

L’aigua de la política estatal baixa de color de petroli. De petroli rus, per ser exactes. L’oferta de l’empresa privada russa Lukoil per comprar el 24% de les accions de Repsol a Sacyr, és una operació plena d’interrogants i zones opaques per a la gran majoria de la opinió pública. L’empresari d’èxit Del Rivero va comprar el paquet majoritari de Repsol-YPF sota l’aval de l’Institut públic de Crèdit Oficial –ICO- i el patrocini de l’Oficina Econòmica de la presidència del Govern. Ara Sacyr ha de vendre amb urgència la seva participació a Repsol perquè els seus comptes indiquen que té l’aigua al coll. I aquí apareixen els empresaris russos: primer Gazprom, empresa pública, i després Lukoil, empresa privada a la russa. A Rússia res s’escapa dels tentacles allargats del Kremlin. Vaig estar a Moscou fa tres setmanes, concretament reunit a la Duma, al parlament rus, i vaig poder polsar de primera mà la tendència del poder rus de lliscar cap a formes menys democràtiques i més clientelars. El sector energètic està privatitzat, tal com ha de ser en una economia de lliure competència, però a ningú se li escapa l’important paper estratègic que té un correcta subministra i una administració per part d’un accionariat no volàtil. És un debat d’interès públic, doncs. I aquí arriben els russos del fred. I el president Zapatero manté la seva aposta per Lukoil contra la opinió de la majoria de partits de l’arc parlamentari, pels motius abans exposats. Però també contra una gran majoria del seu partit. Miguel Boyer, home que es prodiga poc sota els focus, ha sortit a escena per escriure un article a el diari El País contra l’operació a favor de l’empresa russa. El que va ser el seu antagonista en el govern, Alfonso Guerra, diu que no es refia d’una empresa de matriu “soviètica” i el ministre d’Indústria i exgurú de Zapatero, Miguel Sebastián, home voluble, reformista i partidari de regalar bombetes, també s’hi oposa. Hi ha molt misteri a Madrid sobre la certesa de les trucades del Rei d’Espanya a favor dels russos. Rubalcava, home que maneja informació confidencial, també s’hi oposa a la seva manera el·líptica. A Catalunya alguns volen que el debat sigui més somort perquè La Caixa, segona accionista de Repsol, també vol resoldre aviat l’estabilitat de l’empresa. Però La Caixa no ho és tot en aquesta partida. Zapatero manté la defensa dels compradors que venen del fred i encara hi ha molt per escriure i viure en el combuls Paseo de la Castellana on el diner que jo es fa com abans i la pilota immobiliària ha quedat glaçada amb els primers freds.