Dimecres 27 de maig. Ha acabat la sessió conjunta de les comissions de Defensa i Sanitat al Congrés per discutir la crisi de la Grip A en els quarters militars. En menys d’una hora comença el partit de la final de la Champions. Una part de la colònia catalana a Madrid ens hem convocat al Cafè Galdós del carrer dels Madrazo de Madrid, a un minut del Parlament. Un gran apilonament: periodistes, parlamentaris i també el director general Ignasi Guardans. Ens saludem tots i de cap a la passió. Temperatura alta. Al final del partit, emoció i trucades. Sortint del carrer dels germans Madrazo, com qui no vol, hom es troba al carrer d’Alcalà i des d’allí es veu perfectament la plaça de la Cibeles, lloc emblemàtic de celebració de les victòries del Reial Madrid. L’eufòria és incontinguda i veiem desenes de seguidors del Barça celebrant el triplet. Ens hi acostem. Acabem essent més de quatre-cents. Sota l’atenta mirada d’uns quants policies nacionals. Uns quants diputats al Congrés: en Pere Macias, la Montse Surroca però també un nombre significatiu de diputats socialistes. I molta varietat. És digne d’observar els sud-americans que van sumant-se a la celebració, segurament atrets pels jugadors sud-americans de l’equip de Pep Guardiola. Retirada a quarts d’una. La festa continua. El dia següent la manera de començar una conversa a Madrid era comentant educadament el partit i felicitant el català. I, els que tenen més confiança, preguntant: ¿Per què diuen només Visca el Barça i visca Catalunya? Ah! amic, aquesta és una bona pregunta que diu moltes coses. La seva resposta també diu moltes coses. Metapolítica per entendre coses de la Catalunya d’ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada