29 juny 2009

Reformes de la llei electoral


Dimecres a dos quarts de cinc de la tarda. Comença una sessió de dues hores de la reduïda comissió en la qual estudiem la reforma de la llei electoral. Sense taquígrafs ni periodistes, es parla amb total llibertat i profunditat. Un debat de gran nivell enmig del brogit parlamentari de final de curs. Acordem que durant els períodes electorals les administracions, totes, no podran fer campanyes ni inauguracions. Ni en unes municipals podrà desembarcar el conseller de torn a fer propaganda tangencial ni en unes eleccions catalanes podrà venir el ministre a inaugurar un tram de la N-II – ja ens agradaria prou que passes!- Una política una mica més seriosa i menys d’esprint final. En aquest mateix sentit, he argumentat i he guanyat la batalla, des d’una posició de partida en solitari, per no ampliar el plaç per publicar enquestes. Necessitem un final de campanya focalitzat en els missatges dels candidats i en la reflexió sobre el vot útil i no pas en aquesta guerra de trinxeres dels mitjans madrilenys per veure qui fa més onatge en la recta final de la campanya. S’han arribat a publicar grans portades amb assignació d’escons per províncies en unes eleccions generals amb només 800 enquestes telefòniques. Millor que aquestes frivolitats no impactin l’últim dia de campanya. I sempre quedarà Internet. S’ha dit que l’enquesta més fiable és la que el CIS fa pública abans de començar la campanya. Però ales últimes eleccions es va equivocar per tres punts i mig. Un altre acord quasi tancat: a partir de les properes eleccions generals, els candidats al Senat no seran ordenats per ordre alfabètic sinó pel proposat per cada partit. En teoria els ciutadans fem una elecció ben lliure a es llistes obertes al Senat, però tothom sap que fins ara era més fàcil recollir vots amb una A al cognom que amb una X al cognom. Veurem que farà ara l’elector en la seva decisió independent.