Dijous poca estona abans de l’última votació de l’últim Ple del mes de juny. Pati de l’entrada del Congrés. Conversa amb l’exvicepresident Pedro Solbes. Parlem en català. Està més relaxat i rejovenit. Compleix estrictament amb les seves obligacions de parlamentari i assisteix d’oient a les Comissions d’Exteriors i de la Unió Europea. No falla mai a les votacions. I em recorda que és servidor públic de forma ininterrompuda des que va ser nomenat director general el 1982. Després secretari d’Estat, ministre d’Agricultura i d’Economia, Comissari europeu i un altre cop vicepresident econòmic durant cinc anys. “No sé si m’han cessat o m’he fet cessar”. Solbes va guanyar el debat televisiu al seu oponent del PP Manuel Pizarro a les eleccions de març de 2008. Però Solbes és un home prou lúcid i de llarg recorregut com per tenir uns límits de pudor intel·lectual que són els que l’han fet “dimitir-se” i donar pas a una nova administració econòmica més disposada a les ocurrències d’aquesta gran improvisació que és la política econòmica d’avui. Dimarts en sis hores el PSOE es va desdir del pacte amb ICV per pujar els impostos. Fa unes setmanes en menys d’un dia es va desdir del pacte firmat amb CiU per reformar el mercat laboral. Així no es pot governar!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada