He llegit els comentaris irats, emprenyats, cabrejats...dels lectors en l’edició digital de varis diaris a algunes notícies referides a la N-II que han sortit aquesta setmana. Per exemple: “El desdoblament de la N-II a Medinyà està en fase d’expropiacions i no té data d’inici. Les obres es van adjudicar el març i no han començat encara, tot i que les empreses confien a posar-s'hi a finals d'any” Sí, les obres tenien un període d’execució de 20 mesos que començava a comptar el mes de març i encara no han començat i les expropiacions estan pendents. He notat una gran ira cap als polítics, com un tot. Fa anys que em dedico a estudiar les dades i a denunciar en el parlament el gran incompliment del desdoblament de la N-II. Podria escriure pàgines i pàgines, parlar-ne estona llarga amb dades a la mà...però la paciència dels gironins sembla que queda sadollada amb comentaris a l’edició digital dels diaris. Sincerament, n’hi ha per tallar carreteres i emprendre mesures contundents. Fa uns anys es va crear una pàgina web d’afectats per la N-II. Em vaig posar en contacte amb ells i vaig anar a dinar amb un dels seus impulsors. Els hi vaig proposar mesures...però devien pensar que això “polititzava” la reclamació. I és clar que és política i pressupostos i diners!! Que tots els afectats per la vergonya de la N-II deixin de renegar ferros i claus i emprenguin mesures contundents. Jo ja em posaré en la última de les últimes files. Però no si val a criticar a “els polítics” com un tot sense separar el gra de la palla. Estoïcisme que llinda amb el masoquisme. I un panorama molt magre si no canviem les previsions pressupostàries. Els alts funcionaris de Foment diuen: “Però com es poden queixar aquest gironins si tenen les obres del TAV?”. Això és no entendre res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada