Tres dies a Estocolm

He estat, ara fa una setmana, tres dies a Estocolm, capital de la Suècia, que té la presidència semestral de la Unió Europea. Reunió dels parlamentaris de la Unió que ens dediquem a temes europeus. Ens ha arribat el sí del referèndum irlandès al Tractat de Lisboa reunits a la ciutat de les 14 illes i els 57 ponts, de l’aigua cristal·lina i potable per totes bandes i amb 760 quilòmetres de carril-bici. Dies curts i nits llargues. Els primers freds severs que he notat després de l’estiu mediterrani que s’esllangueix per les nostres latituds. El primer ministre suec, Frederik Reinfeldt, s’ha sotmès a una sessió d’hora i mitja de preguntes prèviament no conegudes per part de parlamentaris dels 27 estats membres. El següent que haurà de passar aquesta revàlida és el president Zapatero, en la reunió del 30 i 31 de maig i 1 de juny a Madrid (ja veurem com anirà!). He tornat amb un aprenentatge enriquidor del país referent de la socialdemocràcia de fa uns decennis que ara també està revisant el seu Estat del Benestar, que més prim i tot és més potent que el que avui tenim aquí. Suècia té un 12% d’atur, xifra molt alta per una democràcia nòrdica. La seva economia es basa en les exportacions de productes d’alt valor afegit a economies centreeuropees com Alemanya. També pateixen, però per motius ben diferents: els productes high tech son prescindibles en època d’estretors. Suècia no té l’euro com a moneda, els partidaris de l’euro van perdre el referèndum de 2003 per un 58% enfront d’un 42%. Avui Suècia, Dinamarca... amb la crisi econòmica pateixen més estar fora del sostre de la unitat monetària. Hem acabat la setmana amb el Tractat de Lisboa també firmat pel president polonès Lech Kaczynski. El president de la República Txeca Vaclav Klaus està encerclat. El “suertudo” president Zapatero –així es defineix- dipositava la seva confiança en dirigir la presidència de l’entrada en vigor del Tractat. Però el suecs, fent-se molt el suec, poden acabar aconseguint l’entrada en vigor durant la seva presidència. I l’elecció d’un president de la Unió Europea per un mandat de dos anys i mig. Tot pot canviar en molt poc temps. Després he estat tres dies a Madrid.