El desenllaç del cas Haidar

Dijous a les quatre de la tarda. El ministre d’Afers Exteriors compareix davant la Comissió corresponent del Congrés per donar comptes de la situació del cas Haidar i la posició espanyola davant el procés pendent d’autodeterminació del Sahara Occidental. Els portaveus li anem traient dades i proves que el govern ha dissimulat i amagat la veritat durant aquest procés. El ministre comença per esmerçar-se en rebatre les acusacions. Però pocs cops he viscut una compareixença tan interactiva i dinàmica. El ministre llegeix el seu discurs, respon el que vol o pot però sobretot mira al seu cap de gabinet – Agustín Santos- que va rebent i gestionant informació sobre el desenllaç del cas Haidar des de la mateixa sala. A quarts de sis li entreguen un paper, deixa de respondre durant una estona, decideix continuar una hora i mitja més de debat però amb una informació que l’ha alleugerit. Això li permet fer un exercici de sinceritat desconegut tot i què diplomàtic: rebel·la que va ser informat de l’expulsió pel seu homòleg marroquí, reconeix sorprenentment que és una expulsió política i no administrativa com havia sostingut el govern fins al moment i ja no és tan sensible a les dades sobre els vols d’anada i tornada que demostren irregularitats. Deu recordar la màxima xinesa que tan agradava al clàssic socialista: “Gat blanc, gat negre, tant fa si caça rates”. El ministre i el seu equip han entrat al parlament amb el comunicat del desenllaç redactat. Un diputat conservador amb molt bones connexions al Marroc rep un sms que confirma que les condicions negociades per França, Estats Units i Espanya són acceptades. A les set demana suspendre la compareixença perquè té el cap i les intencions en un altre lloc. Ambient de satisfacció – la societat dels happy end li agrada més l’escena final que el perquè del penúltim tret. Queda per demà passat escrutar el preu de l’acord – en un acord d’aquestes característiques sempre hi ha un interessant i treballat preu- i per algun dia més remot desvelar les connexions de l’activista sahrauí amb el moviment dels Germans Salafistes d’Algèria (els dèbils que sostenen causes nobles busquen els aliats més insospitats).