27 de desembre 2009

Un món en transformació


El món que s’acabava- Quatre dies comptats i serem any nou, 2010, i nou decenni. Ara fa vint anys, quan va caure el Mur de Berlín, el 9 de novembre de 1989, es va posar a circular la idea que amb la fi del comunisme i el bloc soviètic s’acabava el segle XX. En aquests vint anys han succeït alguns nous aconteixaments que han marcat no el passat que fugia sinó el futur que ens esperava i que ja tenim aquí. Una data és l’11 de setembre de 2001 i els atemptats dels Estats Units (New York, Washington i Pensilvànnia) perpetrats per Al Qaeda. El terrorisme internacional de base islàmica radical és aquí, entre nosaltres, a Londres, a Madrid, ahir a Detroit, i a Barcelona. No es pot oblidar que fa un mes va ser dictada la sentència que incriminava una cèl·lula d’Al Qaeda en un atemptat frustrat en el metro de la capital catalana. Amb aquesta realitat i contra aquesta amenaça haurem de viure i lluitar els propers anys. A Afganistan i molt més a prop.

El món que va arribar- Fa vint anys, quan s’afirmava que es cloïa el segle XX, encara no teníem cap dels elements que han precipitat les grans transformacions tecnològiques, comunicacionals, socials... dels últims anys. Fa vint anys no parlàvem amb telèfons sense cables, ni enviàvem missatges en temps real d’un extrem a l’altre del món, ni teníem a l’abast bona i mala informació amb un simple click en aquest món sense confins que és Internet. Sumat i restat, la revolució de les noves tecnologies ha donat un saldo clarament positiu però també ha obert nous interrogants en el camp de la privacitat, la qualitat de la informació, la reflexió i la deliberació enfront de la digestió ràpida de decisions i notícies. De tot això, molt millor que jo, els en pot il·lustrar Alesandro Baricco en el seu assaig “Los Bárbaros”, que està editat per Anagrama. Un bon llibre sobre un passat que ja se n’ha anat i un futur que ha arribat tot i que encara no en tenim una consciència plena.

El món en transformació- Uns pocs anys en els que també s’ha accelerat el panorama de les relacions internacionals. Si fa vint anys el món era unipolar (EUA) per incompareixença de l’altra part (ensulsiada del socialisme real) ara el món ha estat descrit com multipolar passiu. Hi ha diversos pols de poder tou i fort, però cap vol ser rotundament hegemònic en un planeta tan ple de reptes i transformacions. Els Estats Units accentuen la temptació aïllacionista pròpia dels moments de crisi, Xina continua imparable però sense ànsies de domini militar (el seu fort és l’expansió econòmica sense miraments per la còpia) i tota la zona d’Àsia i el Pacífic serà on creixerà més la riquesa els propers anys. Amèrica del Sud té puntals forts (Brasil, Colòmbia, Xile i Perú) que no han tingut creixements negatius en cap moment de la crisi mundial i el golf de Guinea, a l’Àfrica occidental, és el nou pou de petroli del món i en pocs anys superarà el Golf dels Emirats del petroli. La fissió nuclear no arriba encara però noves fonts d’energia es consoliden i poden canviar la geografia del poder i l’accés a l’energia amb un impacte semblant al que ha tingut Internet en les nostres vides.
Un món amb brúixola- No només comencem un nou any i un nou decenni sinó que aixequem acta d’un món nou en el que naveguem, o més exactament surfegem, amb grans possibilitats però també amb grans perills de desorientació si no tenim brúixoles que ens orientin a uns objectius clars de realització. Per això al costat del individualisme consubstancial a les formes de vida que ens modulen les noves tecnologies, torna el gust per les relacions humanes i el sentit d’identitat, dos extrems que no queden cancel·lats per les noves tecnologies sinó potenciats. Saber i triar i remenar en aquest mar obert. Saber trobar tresors i illes particulars. Saber tornar a la casa dels pares per retrobar l’essència del que vam ser i, per tant, en bon part del que som i volem transmetre. Bon any nou, bona navegació, bona tria, bona aprensió i bon gaudi.