Mantingueu viva la capacitat de sorpresa

Enèsima entrega- Sento per la ràdio pública catalana que el president de la Generalitat ha afrontat “el seu primer canvi de govern”. Això és més que inexacte, ens trobem davant de la tercera remodelació del govern i, a més, la memòria no ha de ser tan fràgil com per oblidar que l’octubre passat els partits que donen suport al govern van impossibilitar una reforma humiliant al president de la institució en la que és una de les seves prerrogatives més importants: “nomenar i separar lliurement els membres del govern”. Com sigui, pot ser que fins i tot aquesta nova entrega del culebrot del tripartit ja avorreixi a molts ciutadans. Però el govern no és innocu per un país, li pot fer bé o li pot fer mal, el pot ben governar o el pot deixar desconcertat i fastiguejat. Em sembla que clarament ens trobem en la segona situació. A més, aquest canvi intenta fer combregar en rodes de molí almenys en dos aspectes.

I no passa res?- S’ha presentat la remodelació com la superació de la “incomoditat” que ERC no voti favorablement en el referèndum de l’Estatut. Això es barrejar peres amb pomes. ¿Què té a veure una necessària (i curta i en alguns casos molt desafortunada) remodelació del govern amb la defensa compacta d’una mateixa posició davant el futur referèndum de l’Estatut? La resposta és que no té res a veure però a base de fer filigranes ens intentaran (esforç inútil) fer passar el clau per la cabota. D’aquí a un parell de mesos veurem un partit del govern català no recolzant l’aprovació en referèndum d’un nou Estatut i fent com si res. Si aleshores algun representant del tripartit ens ve a dir que “això no importa” és que haurem tocat os en la frivolització de la política catalana. És clar que importa! És clar que en qualsevol país amb un govern seriós aquesta és una situació insuportable. El perill és la cronificació del desastre, l’acostumar-se sense més esforç a les contradiccions constants. Conclusió: l’únic objectiu es mantenir-se al poder a qualsevol preu. Molt per sobre del preu d’una certa coherència.

Sorpreses vindran- El conseller de Governació ha arrancat el seu mandat afirmant que el nou Estatut és “una presa de pèl del PSOE”. Convé recordar que el seu antecessor quasi va ser rellevat fa un mes per unes afirmacions semblants. Després el primer secretari del socialistes catalans, el ministre José Montilla, afirma que si fos pels socialistes, Xavier Vendrell no seria membre del govern. Quina colla més ben avinguda! No em vull centrar en el tema de les cartes invitants “siusplauperforça” a funcionaris de la Generalitat a pagar una quota a Esquerra Republicana. Més aviat em ve a la memòria el dia que finalment es va fer públic que els republicans feien govern amb els socialistes i la nostra formació anava a l’oposició després d’haver guanyat les eleccions. Aquella nit em va tocar anar a la tertúlia de nit de Catalunya Ràdio, on vaig coincidir amb Vendrell i on lògicament vam discrepar. Allí, a micro obert, ens va justificar, a tots els oients, l’argument del pacte. Són paraules que m’han quedat gravades al cervell literalment: “Aquest acord ajudarà a arrossegar les masses obreres castellanoparlants de l’àrea metropolitana de Barcelona cap al referèndum d’autodeterminació”. La vida és un pèl més complicada i la política una mica menys messiànica i de lectura de la realitat, afortunadament, ja no és marxista. Però aquesta era la sintonia de fons. Tot un apunt d’un home que ve de lluny. D’uns orígens molt i molt divergents, en allò més referit als principis, d’alguns dels seus nous companys d’executiu. Amb aquest tripartit, la Casa de les gamberrades, mantingueu viva la vostra capacitat de sorpresa.