Del paisatge i el vi de la terra

Paisatge- Visito la seu de l’Observatori del Paisatge, al robust edifici de l’Hospici d’Olot. En Joan Nogué i en Pere Sala m’expliquen la feina que fan perquè el nostre paisatge – que és, a més, un element important de la identitat- sigui endreçat i harmònic fins on sigui possible. Algú dirà que la feina d’un observatori del paisatge és pròpia d’una societat benestant que se’l pot permetre perquè té necessitats més bàsiques resoltes. En part és cert però, en part, fer les coses ben fetes i tenir un territori “polit”, com diuen els eivissencs, és també una manera d’entendre la vida i de passar per aquest món. No és només l’ideal dels noucentistes. Ha de ser un ideal d’avui i, és clar, que ha de perdurar més enllà del partit que governi.
Vi- Parlo amb una àmplia representació dels vinicultors catalans. Estan preocupats, segurament de forma innecessària, pel nou carnet per punts i per una probable futura llei del l’alcohol. En tot cas, de la conversa en trec algunes dades. Ara es veu menys i vins més cars. Ha augmentat l’educació del paladar i els vins catalans comencen a entrar en els circuits internacionals de bons vins. Tots els vinicultors m’expliquen que els números els hi quadren perquè entre el 40% i el 60% de la seva producció va a l’exportació, sobretot a Amèrica. I una dada que ens ah d’invitar a pensar: Catalunya és l’únic país d’Europa on es consumeix més vi de fora que del que es produeix aquí. Exactament en una proporció de dos a u. Per tant, que encara té el doble de mercat un vi bo de la Rioja que un vi bo del Penedès. Sóc partidari dels bons vins, siguin d’on siguin. Però no deixa de ser rellevant que siguem l’únic país d’Europa on el primer vi que consumim no sigui el de les nostres vinyes. D’uns anys ençà els vins catalans són prou bons perquè aquesta proporció canviï. Aquí l’autoestima no ha d’anar en detriment de la salut de la tràquea i el ventre