Crec recordar bé que fou Churchill qui digué que per governar un país s’han de reunir, bàsicament, dues condicions: dormir vuit hores per tenir el cap clar per prendre bones decisions i saber una mica d’història. He de reconèixer que no soc dels que sempre arribo a dormir tot el que deuria però sí que crec que saber una mica d’història és elemental per entrar en el debat i la pressa de decisions polítiques.
Tot això ve a tomb d’algunes posicions del govern espanyol davant el conflicte present en el mitjà orient. Dimecres passat vam tenir comissió d’exteriors del congrés dels diputats amb la compareixença del ministre d’exteriors i cooperació per informar de la posició espanyola davant el polièdric conflicte de la zona. El ministre Moratinos, allí sí, va fer una intervenció sospesada i equilibrada, pensada, que segurament devia perseguir, com un dels seus objectius, superar i matisar les declaracions pel broc gros que per dos cops havia realitzat el president del govern. Després va venir la foto prenent partit per la causa palestina que va ser publicada per la premsa més destacada d’arreu del món.
No és el meu ànim, en aquestes poques ratlles, entrar en el fons de la qüestió. Si algú la vol conèixer la pot trobar, en part, en el diari de sessions de l’última comissió d’exteriors. Vull dir, simplement, que aquest conflicte no neix d’ahir ni d’abans d’ahir i que, justament, s’ha de saber una mica d’història per parlar amb propietat de l’assumpte. Hem de parlar tant de l’origen de l’actual conflicte, com de la desproporció de la reacció com del quadre de poders i de corrents confessionals dintre del món musulmà de la zona. Hem de parlar de tot això, com a mínim. Però sembla que el president del govern, que no a tants altres destacats socialistes espanyols, començant per Javier Solana i continuant per respectables eurodiputats, li és més senzill la frase fàcil i bonista. No hi ha res de bonista en cap, en cap, de les posicions en el conflicte. Els nens no venen de París i s’ha de saber una mica d’història. I, per cert, els mitjans de comunicació no han d’aspirar, per res del món, a anivellar-se amb el simplisme que hem presenciat els últims dies. Tot i que s’hi esforcen notablement. Saber una mica d'història...
Tot això ve a tomb d’algunes posicions del govern espanyol davant el conflicte present en el mitjà orient. Dimecres passat vam tenir comissió d’exteriors del congrés dels diputats amb la compareixença del ministre d’exteriors i cooperació per informar de la posició espanyola davant el polièdric conflicte de la zona. El ministre Moratinos, allí sí, va fer una intervenció sospesada i equilibrada, pensada, que segurament devia perseguir, com un dels seus objectius, superar i matisar les declaracions pel broc gros que per dos cops havia realitzat el president del govern. Després va venir la foto prenent partit per la causa palestina que va ser publicada per la premsa més destacada d’arreu del món.
No és el meu ànim, en aquestes poques ratlles, entrar en el fons de la qüestió. Si algú la vol conèixer la pot trobar, en part, en el diari de sessions de l’última comissió d’exteriors. Vull dir, simplement, que aquest conflicte no neix d’ahir ni d’abans d’ahir i que, justament, s’ha de saber una mica d’història per parlar amb propietat de l’assumpte. Hem de parlar tant de l’origen de l’actual conflicte, com de la desproporció de la reacció com del quadre de poders i de corrents confessionals dintre del món musulmà de la zona. Hem de parlar de tot això, com a mínim. Però sembla que el president del govern, que no a tants altres destacats socialistes espanyols, començant per Javier Solana i continuant per respectables eurodiputats, li és més senzill la frase fàcil i bonista. No hi ha res de bonista en cap, en cap, de les posicions en el conflicte. Els nens no venen de París i s’ha de saber una mica d’història. I, per cert, els mitjans de comunicació no han d’aspirar, per res del món, a anivellar-se amb el simplisme que hem presenciat els últims dies. Tot i que s’hi esforcen notablement. Saber una mica d'història...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada