El govern francès s’ha endinsat, una vegada més, en el món dels negocis. Ara concretament en el món d’internet i finançant un disseny de buscador que s’anomenarà Quaero (en llatí, “jo cerco”). Liderat pel president Jacques Chirac el projecte ha rebut més de 90 milions d’euros de fons públics. La idea? Ser la rèplica al cercador Google en la creuada francesa per contrarestar l’omnipresència de la cultura anglosaxona en la Web. Dos grans cercadors però també la competència entre l’Institut Europeu de Tecnologia impulsat per la Unió Europea i l’Institut de Tecnologia de Massachusetts. En el seu moment, a començaments dels noranta i en la voràgine de la primera guerra mediàtica en el procés de globalització, en el primera Guerra del Golf, França també va replicar amb un canal europeu de notícies enfront de l’enlairament de la CNN. En la societat oberta i del coneixement, com més instruments i fonts d’informació, millor. Però uns es desenvolupen des del sector privat i els altres amb fons públics i en base a “l’excepció cultural” francesa. Fet i fet, però, facin un cas relatiu als buscadors d’Internet perquè tot sovint fan passar bou per bèstia grossa o, el que és el mateix, s’ha de separar el gra de la palla. L’enciclopedisme és arqueologia però el devasall d’informació d'Internet anivella, sense que ens n’adonem, quasi, les bones fonts i les dolentes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada