Recordo com que s’acostaven les dates de les últimes eleccions generals de març de 2004 i els dirigents del Partit Popular, aleshores en el poder, s’entestaven a mantenir que el Tren de Gran Velocitat (TGV) arribaria i entraria en funcionament a Girona aquell any 2004. Manifestacions i més manifestacions del ministre de Foment, Francisco Álvarez-Cascos, i dels dirigents territorials. Es veia que sostenir aquell calendari duia de ple a fer el ridícul davant dels ciutadans i insultar a la seva intel·ligència i a la paciència dels qui fa vint anys que esperem aquesta infrastructura.
Aquell mateix paper galdós és el que ara veig que fan els dirigents socialistes de Girona i del ministeri de Foment sostenint que el TGV entrarà en funcionament a les comarques gironines (ciutat de Girona i connexió amb França) l’any 2009. Tants cops que havia escoltat en els debats electorals del 2004 a la diputada Montserrat Palma subratllant la falta de sensatesa dels populars i ara resulta que fan exactament el mateix. O per ser més exactes: uns i altres no feien ni fan res més que repetir indicacions, quasi instruccions, dels alts funcionaris del ministeri de Foment.
Convergència i Unió ha plantejat recentment una solució raonable per guanyar temps i eficàcia en la posada en funcionament del TGV a les comarques gironines. El que pot estar enllestit el 2009 és la via i tots els mecanismes de seguretat en el tram fins a l’Aeroport de Girona. En aquells moments, en el millor dels casos, les obres de soterrament a la ciutat de Girona hauran començat, com desitgem i volem. Atès que la línia del TGV passa just pel costat de l’aeroport i atès que hi ha reserva de sol per construir un baixador a l’alçada de l’aeroport, el TGV pot entrar en funcionament a les comarques gironines amb una estació a l’aeroport que seria estació de sortida i d’arribada de la línia Girona-Barcelona-Madrid-Sevilla.
Amb aquesta proposta guanyaríem uns quants anys i faríem entrar en funcionament unes instal·lacions ja acabades. La proposta ha tingut bona acollida per part de sectors socials i econòmics de les comarques gironines i per part de la majoria de partits polítics. Però els socialistes, obstinats i tancats en banda. Fa pocs dies el tinent d’alcalde de l’ajuntament de Girona, Joan Pluma, va afirmar que aquesta proposta “és una serp d’estiu”. Que no s’equivoquin: l’eficient arribada i posada en funcionament del TGV a les comarques gironines (optimització de l’obra feta i amironament de l’impacte ambiental) no és una “serp d’estiu” sinó l’assumpte més important en infrastructures que viuran les comarques gironines en un decenni. Es pot fer bé i malament i això és el que estem discutint. En tres punts: 1-posada en funcionament de la part acabada, 2- Explicacions del gran retard en el tram de la ciutat de Girona i 3- Explicacions de com afrontarà l’Estat les obligacions que es derivaran de l’acabament de la part internacional (Figueres-Perpinyà) a començaments de 2009. Això no és per tractar-ho frívolament sinó perquè els governants socialistes d’ajuntament i ministeri vegin que tenen en aquest tema una bomba de rellotgeria a les mans amb la qual juguen inconscientment. Com apunta Eduard Punset en un recent assaig, poques coses irriten més als ciutadans de les societats modernes i complexes que la ineficàcia en les infrastructures, en el que ell anomena “la societat de les avaries”.
Aquell mateix paper galdós és el que ara veig que fan els dirigents socialistes de Girona i del ministeri de Foment sostenint que el TGV entrarà en funcionament a les comarques gironines (ciutat de Girona i connexió amb França) l’any 2009. Tants cops que havia escoltat en els debats electorals del 2004 a la diputada Montserrat Palma subratllant la falta de sensatesa dels populars i ara resulta que fan exactament el mateix. O per ser més exactes: uns i altres no feien ni fan res més que repetir indicacions, quasi instruccions, dels alts funcionaris del ministeri de Foment.
Convergència i Unió ha plantejat recentment una solució raonable per guanyar temps i eficàcia en la posada en funcionament del TGV a les comarques gironines. El que pot estar enllestit el 2009 és la via i tots els mecanismes de seguretat en el tram fins a l’Aeroport de Girona. En aquells moments, en el millor dels casos, les obres de soterrament a la ciutat de Girona hauran començat, com desitgem i volem. Atès que la línia del TGV passa just pel costat de l’aeroport i atès que hi ha reserva de sol per construir un baixador a l’alçada de l’aeroport, el TGV pot entrar en funcionament a les comarques gironines amb una estació a l’aeroport que seria estació de sortida i d’arribada de la línia Girona-Barcelona-Madrid-Sevilla.
Amb aquesta proposta guanyaríem uns quants anys i faríem entrar en funcionament unes instal·lacions ja acabades. La proposta ha tingut bona acollida per part de sectors socials i econòmics de les comarques gironines i per part de la majoria de partits polítics. Però els socialistes, obstinats i tancats en banda. Fa pocs dies el tinent d’alcalde de l’ajuntament de Girona, Joan Pluma, va afirmar que aquesta proposta “és una serp d’estiu”. Que no s’equivoquin: l’eficient arribada i posada en funcionament del TGV a les comarques gironines (optimització de l’obra feta i amironament de l’impacte ambiental) no és una “serp d’estiu” sinó l’assumpte més important en infrastructures que viuran les comarques gironines en un decenni. Es pot fer bé i malament i això és el que estem discutint. En tres punts: 1-posada en funcionament de la part acabada, 2- Explicacions del gran retard en el tram de la ciutat de Girona i 3- Explicacions de com afrontarà l’Estat les obligacions que es derivaran de l’acabament de la part internacional (Figueres-Perpinyà) a començaments de 2009. Això no és per tractar-ho frívolament sinó perquè els governants socialistes d’ajuntament i ministeri vegin que tenen en aquest tema una bomba de rellotgeria a les mans amb la qual juguen inconscientment. Com apunta Eduard Punset en un recent assaig, poques coses irriten més als ciutadans de les societats modernes i complexes que la ineficàcia en les infrastructures, en el que ell anomena “la societat de les avaries”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada