26 d’agost 2006

Lliçons d’Eivissa


Com cada any, des d’en fa vuit, hem tornat a Eivissa, al nord de l’illa, a la Eivissa pagesa i desimbolta, autèntica i rural. Però un no es pot estar de continuar parlant un “poc”, que diuen allí, de política. Els meus amics són partidaris de la defensa de la llengua i la cultura i no els havia fet res, el 1996, el 1999 i el 2003 impulsar un Pacte Progressista que agrupava a tots els partits d’Eivissa i Formentera menys el PP i que els havia donat bons resultats: la victòria en l’elecció del senador i la victòria en el Govern del Consell Insular. De cares a les eleccions de maig de 2007 això no anirà així. Què ha succeït? El control del partit socialista a Eivissa ha canviat de mans, absolutament. Els líders socialistes de tradició eivissenca, vells coneguts, com l’alcalde de la Vila d’Eivissa Xico Tarrés, han estat desplaçats per un grup de dirigents que simplement s’identifiquen amb el PSOE com s’hi identifica una agrupació d’Alcalà de Henares o de Toledo. Els nous dirigents socialistes són castellano-parlants que no consideren necessari dirigir-se en eivissenc en cap de les seves compareixences públiques. Són una part dels socialistes que representen, n’estic segur, una part dels seus militants: poc més de la meitat, tot i que actuen com si representessin mitja illa en la seva campanya de castellanització de la vida pública i de sucursalització de la política . D’Eivissa se’n treuen dues lliçons: les formacions nacionalistes han decidit prendre un altre camí amb una candidatura nova que la integraran entre tres i quatre partits. I, segona lliçó, els socialistes de tradició eivissenca són un zero a l’esquerra que ja han plegat veles i s’han quedat sense partit. Mai dues situacions són idèntiques però mai com ara el partit socialista de Catalunya havia estat tant subordinat i identificat amb el PSOE, en un camí semblant al d’Eivissa i malgrat que una respectable minoria d’ells s’entestin a fer veure el contrari. Una minoria, per cert, que d’aquí a quatre dies no pintaran gaire res. I ho lamentaré.