Preparo les notes, les esmenes i els documents pel debat de l’Estatut balear. Serà discutit en un temps rècord. Dilluns 4 de desembre en ponència, dijous 21 de desembre votació final al Ple del Congrés. Per què? Perquè PP i PSOE s’han posat d’acord en un text que, no satisfent als meus amics nacionalistes de les Illes, suposa un innegable pas endavant. Aquests dies Jaume Matas, president balear, feia més bona cara que Francesc Antich, candidat socialista. Segurament perquè qui governa a les Balears s’ha emportat el gat a l’aigua. Amb un preu: ser absolutament incoherent amb el discurs apocalíptic contra l’Estatut català. El PP s'està autoimpugnant i autoesmenant respecte al recurs d'inconstitucionalitat contra l'Estatut de Catalunya. Per l'Estatut balear sí que s'hi val el que fou criticat pel català. Exactament igual pel d'Andalusia. N’han reproduït articles sencers. Tan dolents que erem fa un any! Per la meva part estic satisfet d’haver reeixit en les converses amb els socialistes per fer caure del text la referència a les “variants dialectals mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc”. Una gran absurditat amb voluntat de donar ales a l’incipient secessionisme lingüístic que nia a Mallorca. Això ha caigut, com una condició del vot de CiU i com un encàrrec dels nacionalistes de les Illes. Afortunadament, una situació molt més fàcil que el dia que els socialistes van votar “el valenciano és una lengua”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada