On són? L'últim Ple de l'any

En l’últim dia de Ple de l’últim Ple de l’any, discutim i votem l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.

Sincerament, els hi ha sortit prou bé, tot i que també he traslladat les veus dels amics nacionalistes de les Illes que haurien volgut més. Queda lamentablement pendent l'equiparació del dret i deure de conìexer el català i el castellà. Hem salvat explícitament el reconeixement a la unitat de la llengua (article 33). Els hi ha sortit prou bé amb la definició de nous poders dels Consells Insulars, amb la creació del Consell Insular de Formentera – que algun dia donarà lloc al senador electe per Formentera- i amb una clàusula de finançament que ha de fer callar al PP quan parla de tractes preferencials.

La veritat és que Jaume Matas estava jugant bé la partida però de cop va entrar en funcionament l’aspersor d’Andratx, que en un relat juridico-mediàtic que està impregnant tota l’Illa de Mallorca tot i que l’alternativa que encarna Francesc Antich no acaba de saber rebatre prou bé els punts febles dels oponents. O no. Els “gabinets de crisi” real o induïda del PSOE ja no són el que eren. On son Júlio Feo i Julián Santamaría? Maria Salom, del PP, que parla un català dolç d’Inca, quan puja a la tribuna es converteix en una impecable castigadora del govern però també en una profeta de l’Espanya que se’n va per l’aigüera. No s’ho creu. Per acabar votant sí, és clar. Sempre arriben tard. Però arriben, tranquils. Fins al 1987 no van arribar a acceptar el Títol VIII de la Constitució, el de l’Estat de les Autonomies.

Quan acabem la votació i l’Estatut queda definitivament aprovat pel Congrés ens aixequem i aplaudim dirigint-nos a la tribuna de convidats, on habitualment hi ha les autoritats de la Comunitat Autònoma. No hi ha ningú i el protocol i la formalitat ens porta a una situació absurda: aplaudir al buit, als no presents. Els avions de Ses Illes deuen anar justos, ja se sap. Algú pregunta: on són?. Un diputat del PP, un sorià exministre que cada cop s’assembla més a Arturo Fernández deixa anar: “Ya deben estar todos en la prisión!” La flegma de tot un lord britànic de Sòria.

76 inspiracions- Pel debat de l’Estatut balear i, així, per parlar de la política autonòmica del PP, m’ha anat molt bé l’informe que dos professors de la Universitat Pompeu Fabra han fet comparant els articles de l’Estatut de Catalunya contra els quals el PP ha presentat recurs d’inconstitucionalitat i els articles de l’Estatut d’Andalusia que el PP ha votat afirmativament. El PP ha impugnat 136 articles de l’Estatut català. El PP ha votat 76 articles de l’Estatut d’Andalusia que són calcats o idèntics en contingut als de Catalunya que han impugnat per inconstitucionals. El que deia: la més gran contradicció de la legislatura. I la més gran rectificació.