L’associació Liber Press ha entregat el seu premi d’enguany a Jon Lee Anderson, periodista actualment en The New Yorker i un dels millors corresponsals de política internacional contemporanis. Dilluns va pronunciar una conferència a la Fontana d’Or i ve rebre el premi a la Diputació de Girona. En anys anteriors, el premi de Liber Press ha fet possible que vinguessin a Girona personalitats de primer ordre com Ryszard Kapuscinki. Queda desmentit, així, que hi hagi certes activitats que només es puguin fer al Passeig de Gràcia de Barcelona, als Camps Elisis de París o a la Cinquena Avinguda de Nova York. Es desdibuixa el vell concepte de centre i perifèria. Certament, les comarques gironines no tindran mai la massa crítica de les grans ciutats, però això tampoc vol dir que algunes persones de primer ordre hagin de ser rebudes en una familiaritat tant excessiva, quasi íntima. Vull dir que si ara encara fes classes a la Universitat, hauria donat el matí per anar a la conferència. També cal preguntar-nos quant dels nostres hiperespecialitzats docents mostren algun interès per un corresponsal de guerra, ara que res no és molt important lluny de la finestreta de la pròpia matèria. Ai, ai, ai, que no ens ho hem de creure això de ser una província. Veig entrevistes a Anderson a diferents mitjans escrits catalans i a algunes televisions. Prou bé. Per què la segona demarcació de l'Estat amb la renta per càpita més alta mostra aquest bax interés per un aconteixement com aquest?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada