Estimulats pel propi Ministeri d’Afers Exteriors espanyol, les Meses del Congrés dels Diputats i del Senat van organitzar una delegació parlamentària per fer d’observadors internacionals de les eleccions presidencials d’aquest diumenge a Veneçuela. Al cap d’uns dies la resposta ha estat prohibir-nos viatjar a Veneçuela i fer d’observadors internacionals. Un signe més de l’opacitat del règim chavista. Ens han tancat la porta al nas a Iñaki Anasagasti a Iñaki Echañiz, a Josu Erkoreka a Paulino Rivera i a uns quants parlamentaris més. El dia següent de la nostra roda de premsa denunciant la situació l’ambaixador de Veneçuela a Madrid ens ha dit “derecha reaccionaria golpista”. A Veneçuela no es vota amb llibertat. A qualsevol top manta es pot comprar un disquet amb el cens electoral i el vot dels censats en les tres últimes eleccions i el referèndum presidencial. Un règim militar i de terror. L’Anasagasti, que té la doble nacionalitat perquè va néixer allí, fill d’exiliats bascos, ho va poder comprovar en primera persona. Va aconseguir, fàcilment el disquet i va comprovar que en l’anomenada “lista Maisanta” estava registrat el que havia votat. En aquell país el vot és electrònic. En teoria el més modern del món. A la pràctica el camí més fàcil per connectar la màquina de votació a l’ordinador del palau presidencial del militar Hugo Chávez. Gaspar Llamazares, en canvi, surt en un elogi sense fissures del règim populista. Quins interessos ben concrets tindrà Izquierda Unida a Veneçuela? Doncs alguns de ben concrets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada