28 de maig 2007

El tripartit té mala salut

A cap de les tres formacions del tripartit els han anat molt bé aquestes eleccions. Si hem de fer una valoració en clau d’acumulació de poder és evident que al PSC-PSOE l’hi ha anat bé perquè acumula i concentra més poder polític que mai a Catalunya. Cosa que mai havia passat en els anys vuitantes i norantes quan CiU estava al govern català. Però els socialistes, més enllà dels bons resultats de Lleida i Tarragona, han de tenir motius per la preocupació. Han salvat els mobles perquè el poder hi ajuda però és un partit amb una base electoral envellida, molt poc atractiu pels nous votants – CiU torna a tenir vot jove, en canvi- i una falta de relleus en el lideratge molt evident. El PSC-PSOE concentra massa poder a Catalunya. En això hi podem estar d’acord molts que votem opcions polítiques diferents.
A ERC l’opció de fer José Montilla president no li podia sortir a cost zero de desgast electoral. N’ha tingut i obra un panorama diferent. A ERC deuran fer una reflexió sobre la necessitat de fer una rectificació en la seva aposta de posar tots els ous en la cistella de la fórmula “tripartit”. Hi ha una altra idea a tenir en compte. El company d’hemicicle Joan Tardà, home impulsiu i de verb encès, sempre em recorda que al País Basc hi ha EA i Batasuna i que en canvi ERC en la política catalana ha de jugar els dos papers. Doncs bé: ara a la política catalana ja hi ha la CUP i els companys d’ERC han de mirar d’assegurar, per seguir el paral·lelisme, l’espai d’EA i no pas convertir-se en Euskadiko Eskerra, apèndix del socialisme basc. També queda clar que ara per ara ERC no aconsegueix l’objectiu de substituir el PSC com a “l’esquerra nacional”, segons desitjaven i expressaven, i que per atendre's més a la realitat – i ser útils en la consecució del seu programa polític- seria bo contemplar pactes amb CiU en varies institucions. Certament tenen més regidors perquè han fet més llistes però tenen l’opció de jugar a l’auto-engany i no fer crítica o de veure que el tripartit no els porta una bona salut excessiva.
ICV no puja el que preveien. Poc a dir. Només la constatació d’un airet que recorre la política catalana i que comença a dir: ja n’hi ha prou de la política lúdica, ja n’hi ha prou de l’hora del patí en la política catalana. Prenem-nos el país i els seus problemes més seriosament. Això val per tots. L’airet francès, l’airet ibèric, l’airet centreuropeu. No m’agrada una democràcia amb un 50% de participació i 90.000 vots cívics i democràtics en blanc.