L’any 1987 va ser el gran any de CiU en el mapa municipal. Aquest no ha estat un any gens dolent. Molt millor que el 2003 i molt millor en un context en el que tercers i, fins i tot propis, no deixàvem de contemplar que aquest podia ser l’últim “mal moment” abans de la represa. Doncs no, la represa ja ha començat. Només CiU puja percentualment en aquestes eleccions. Apuntem llocs on hem guanyat: Figueres, Banyoles, Santa Coloma de Farners, Ripoll, Berga, Manresa, Martorell, Sant Cugat, Amposta, Tortosa, Lloret de Mar... el mapa de les capitals de comarca és molt millor que fa quatre anys. I una conclusió ben senzilla: allí on les coses s’han fet molt ben fetes els resultats han estat bons. I incorporant candidats joves i incorporant votants joves. Tot té la seva excepció i lamento especialment alguns casos d’uns resultats no prou bons després d’un bon treball. Valoro especialment, perquè ho he viscut de prop, la feina feta a Olot i a Girona. Dos candidats nous que han invertit una tendència i que, els dos, avui mateix poden liderar un canvi. I el resultat de Barcelona és molt bo, millor que el de qualsevol enquesta dels diaris i que la del CIS, que la sol encertar. Barcelona és l’exemple que un home de tota la vida de CiU, de seixanta un anys i amb esperit positiu, pot ser un bon cartell. Vull dir que la renovació no és qüestió d’edat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada