L’abstenció- En primer lloc cal parlar d’abstenció. Diumenge a les set de la tarda comentava a uns companys: “Ara estem sincerament impactats per aquestes xifres tan baixes de participació però d’aquí a un parell d’hores ja estarem fent càbales sobre pactes i deixarem enrera la necessària reflexió sobre la desafecció que es viu cap a la política”. Això pot passar avui parlant només del mapa resultant de les eleccions del 27 de maig. A tot plegat hi hem de sumar que 90.000 ciutadans van optar pel vot en blanc a tot Catalunya. A les últimes eleccions catalanes els vots en blanc van ser 60.000. Molt preocupant. Tots hi devem tenir la nostra part de raó, però en el en part justificat “fastigueig” d’una part de la ciutadania cap a la política, crec que té la seva base en els dos pactes tripartits per barrar el pas a CiU a la Generalitat (“Per què votar si després fan el que volen?”) i en el poc nivell del debat i l’acció política dels últims anys (el govern Dragon Khan, la falta de lideratge del president de la Generalitat, la pobresa del debat de les idees...). No sempre ha de ser així. Insisteixo per enèsima vegada que França ens ha donat recentment una lliçó de vitalitat democràtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada