Reprodueixo l'article conjunt que vam escriure els trs parlamentaris del Congrés dels Diputats que vam ser observadors internacionals en les eleccions presidencials i parlamentàries de Nigèria:
"El ministeri d’Afers Exteriors espanyol va enviar una delegació parlamentària en missió d’observació a les eleccions legislatives i presidencials de Nigèria. Aquesta ocasió era d’especial importància perquè es tractava de les primeres eleccions nigerianes, després de la independència de 1960, en les quals un executiu democràticament elegit traspassava el poder al següent elegit per sufragi popular.
Les eleccions regionals i locals celebrades pocs dies abans van estar marcades per la violència, per la qual cosa es va reforçar la seguretat, tant policial com militar.
En aquestes eleccions destaca que tot i haver-se presentat més de 50 candidats a les presidencials només 5 han fet realment campanya electoral, però tots han tingut llibertat de moviment i d’expressió, així com accés als mitjans de comunicació.
La controvèrsia fonamental va sorgir perquè la Comissió Electoral Central (INEC en sigles angleses) va decidir censurar candidats considerats corruptes (un dels problemes principals a Nigèria) impedint el seu accés a les eleccions. Especial rellevància va adquirir el veto al vicepresident Atiku, enfrontat al president Obasanjo, el qual, després de vàries apel·lacions, va rebre l’autorització del Suprem per presentar-se com a candidat basant-se en la sentència del Tribunal de Lagos, que va declarar INEC incompetent per vetar les candidatures. El cas ha de ser resolt ara per un Tribunal Federal. La sentència del Tribunal Suprem favorable a Atiku, però, no va poder impedir que les paperetes amb el seu nom imprès arribessin a penes hores abans de la votació a la capital Abuja, la qual cosa, evidentment, va dificultar, o directament va impedir, que aquelles paperetes estiguessin a disposició de tots els col·legis electorals en un país tan gran, amb més de 160 milions d’habitants i 120.000 col·legis electorals.
Es pot dir que la desorganització i la falta de transparència han estat la tònica general amb honroses excepcions. No hi ha hagut por, entre altres coses perquè a Nigèria es dóna poc valor a la vida i els problemes són “desig de Déu” - cristià al Sud, musulmà al nord -, per la qual cosa la població és profundament fatalista; però certament no és possible aprovar sense més el procés electoral d’acord als standard internacionals. Les nombroses reclamacions han de ser resoltes pels tribunals de justícia nigerians, que gaudeixen d’una independència i qualificació satisfactòries.
En definitiva, Nigèria, el gran país del futur centreafricà per la seva mida, número d’habitants i riquesa potencial, d’enorme importància per a Europa i sens dubte per a Espanya, com ho demostra que els espanyols som els segons clients després d’EEUU, té suficient vertebració social i institucional com per ser exigible una organització molt més efectiva en properes eleccions.
La democràcia a Nigèria té un llarg camí per davant en l’enfortiment institucional, tot preservant l’estructura tradicional amb base vertebradora, però superant els seus defectes, com les arbitrarietats, l’abús del poder i la falta de transparència, així com la corrupció. En el pla social és precís fer un gran esforç en educació, sanitat i creació de teixit productiu (és curiós que el propi Obasanjo es retiri a la seva granja aviar a l’igual que l’antic ministre de Treball) ja que encara que les reserves de gas i petroli són importants, els més de 160 milions d’habitants precisen d’una estructura econòmica i social més eficaç que els permeti el desenvolupament d’oportunitats de futur. Nigèria pot fer-ho i ha de fer-ho".
Jordi Xuclà, portaveu de CiU a la comissió d’Exteriors del Congrés; Fátima Aburto, portaveu del PSOE a la comissió d’Exteriors, iIgnacio Echániz, diputat del PP de la comissió d’Exteriors, han estat observadors internacionals en les eleccions presidencials de Nigèria.
Les eleccions regionals i locals celebrades pocs dies abans van estar marcades per la violència, per la qual cosa es va reforçar la seguretat, tant policial com militar.
En aquestes eleccions destaca que tot i haver-se presentat més de 50 candidats a les presidencials només 5 han fet realment campanya electoral, però tots han tingut llibertat de moviment i d’expressió, així com accés als mitjans de comunicació.
La controvèrsia fonamental va sorgir perquè la Comissió Electoral Central (INEC en sigles angleses) va decidir censurar candidats considerats corruptes (un dels problemes principals a Nigèria) impedint el seu accés a les eleccions. Especial rellevància va adquirir el veto al vicepresident Atiku, enfrontat al president Obasanjo, el qual, després de vàries apel·lacions, va rebre l’autorització del Suprem per presentar-se com a candidat basant-se en la sentència del Tribunal de Lagos, que va declarar INEC incompetent per vetar les candidatures. El cas ha de ser resolt ara per un Tribunal Federal. La sentència del Tribunal Suprem favorable a Atiku, però, no va poder impedir que les paperetes amb el seu nom imprès arribessin a penes hores abans de la votació a la capital Abuja, la qual cosa, evidentment, va dificultar, o directament va impedir, que aquelles paperetes estiguessin a disposició de tots els col·legis electorals en un país tan gran, amb més de 160 milions d’habitants i 120.000 col·legis electorals.
Es pot dir que la desorganització i la falta de transparència han estat la tònica general amb honroses excepcions. No hi ha hagut por, entre altres coses perquè a Nigèria es dóna poc valor a la vida i els problemes són “desig de Déu” - cristià al Sud, musulmà al nord -, per la qual cosa la població és profundament fatalista; però certament no és possible aprovar sense més el procés electoral d’acord als standard internacionals. Les nombroses reclamacions han de ser resoltes pels tribunals de justícia nigerians, que gaudeixen d’una independència i qualificació satisfactòries.
En definitiva, Nigèria, el gran país del futur centreafricà per la seva mida, número d’habitants i riquesa potencial, d’enorme importància per a Europa i sens dubte per a Espanya, com ho demostra que els espanyols som els segons clients després d’EEUU, té suficient vertebració social i institucional com per ser exigible una organització molt més efectiva en properes eleccions.
La democràcia a Nigèria té un llarg camí per davant en l’enfortiment institucional, tot preservant l’estructura tradicional amb base vertebradora, però superant els seus defectes, com les arbitrarietats, l’abús del poder i la falta de transparència, així com la corrupció. En el pla social és precís fer un gran esforç en educació, sanitat i creació de teixit productiu (és curiós que el propi Obasanjo es retiri a la seva granja aviar a l’igual que l’antic ministre de Treball) ja que encara que les reserves de gas i petroli són importants, els més de 160 milions d’habitants precisen d’una estructura econòmica i social més eficaç que els permeti el desenvolupament d’oportunitats de futur. Nigèria pot fer-ho i ha de fer-ho".
Jordi Xuclà, portaveu de CiU a la comissió d’Exteriors del Congrés; Fátima Aburto, portaveu del PSOE a la comissió d’Exteriors, iIgnacio Echániz, diputat del PP de la comissió d’Exteriors, han estat observadors internacionals en les eleccions presidencials de Nigèria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada