Dissabte 26 de maig de 2007 a la tarda. Avui no és ben bé un dia de reflexió ni un dia de descans. El matí he estat a Bescanó i d’aquí a una estona la festa de fi de curs de les nenes. Avui fa sis anys que ens vam casar. Una llambregada al passat em reconforta, amb totes els bons i mals moments, i m’impulsa cap al futur. Un futur que sempre és ple d’oportunitats que ens esperen i que només hem de saber trobar. Pascal Quiqnard ja ho va deixar escrit en una de les novel·les més belles: Tots els matins del món són un camí sense retorn. Aprofitem-los. Demà hi ha eleccions municipals i es prefigurarà un camí sense retorn per a la vuitena legislatura municipal des de la recuperació de la democràcia. La millor manera de respectar-nos a nosaltres mateixos és participar, anar a votar. Perquè en democràcia, com en tantes coses de la vida, l’espai buit no existeix i l’espai buit de l’abstencionista l’ocupa el vot i l’opció política d’altri. Diumenge anem a votar. Les recents eleccions franceses ens demostren que una baixa participació i la desafacció cap a la política no és el nostre fatal destí sinó un estat de coses que només podem canviar amb el nostre vot i amb la nostra reacció democràtica davant tanta desorientació, davant tanta invisibilitat de la institució de la Generalitat, davant aquest nord perdut de la política catalana que, alhora, no deixa d’estar esquitxada pel pobre paper del moment actual de la dialèctica política espanyola. Cap mal dura cent anys. I en política molts menys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada