Els socialistes a Catalunya tenen Congrés a mitjans de juliol. De les 4.800 esmenes presentades, n’hi ha algunes que posen molt de relleu l’existència de dues ànimes en el partit. Hi torna a haver esmenes per impulsar la creació d’un Grup Parlamentari propi al Congrés dels Diputats. Vell debat sempre frustrat. Però també n’hi ha, per primer cop, d’altres que volen que expressament el PSC-PSOE rebutgi aquesta opció.
Una esmena de l’agrupació de Sant Boi de Llobregat, localitat de la comarca que domina avui tot l’aparell dels socialistes, vol que s’inclogui en l’articulat dels Estatuts un “rebuig a formar part del Grup Mixt o de qualsevol altre Grup enfrontat amb el Socialista”.
Vell debat però nou plantejament en el PSC: socialistes del PSOE sense manies ni filigranes “d’autonomia”. No és casual que aflorin per primer cop aquests plantejaments. Per alguna cosa la direcció del socialisme a Catalunya ha quedat en mans d’un reduït grup de dirigents partidaris d’adormir els debats al voltant de l’autogovern i el manteniment i enfortiment de la nostra personalitat col.lectiva. En aquest panorama, Antoni Castells és una deliciosa anècdota en quant al seu pes polític en el seu partit.
Diuen que presidir una institució com la Generalitat pot inclinar el seu titular a enfortir les conviccions en la defensa de l’autogovern. Quelcom d’això va succeir, a la seva manera, amb Pasqual Maragall. No pas amb José Montilla – quatre nous traspassos menors del nou Estatut en dos anys- qui manté ferma la seva intenció anunciada solemnement en el debat d’investidura: entrar en la Catalunya postnacional.
Mentrestant, el nou president d’Esquerra, Puigcercòs, diu que tota la culpa és de Madrid i de Zapatero. I s’hi mirés cap a l’interior del Tripartit que va forjar per dos cops? On és la proposta, on és el lideratge, on és una visió clara del futur del país? Els d’ERC estaven convençuts el 2003 que anul.larien i substituirien al PSC-PSOE. I els socialistes estaven convençuts el 2003 que d’ERC se’n servirien per ocupar el poder i fer i desfer amb tota llibertat i segons els seus criteris. Els resultats ja estan a la vista. Però ERC no vol corregir l’aposta. És la immobilitat del que es nota estabornit. Davant d’aquest panorama, no n’hi ha prou comentant la jugada. Cal moure fitxa. Així ho farem a CDC en el Congrés de juliol.
Una esmena de l’agrupació de Sant Boi de Llobregat, localitat de la comarca que domina avui tot l’aparell dels socialistes, vol que s’inclogui en l’articulat dels Estatuts un “rebuig a formar part del Grup Mixt o de qualsevol altre Grup enfrontat amb el Socialista”.
Vell debat però nou plantejament en el PSC: socialistes del PSOE sense manies ni filigranes “d’autonomia”. No és casual que aflorin per primer cop aquests plantejaments. Per alguna cosa la direcció del socialisme a Catalunya ha quedat en mans d’un reduït grup de dirigents partidaris d’adormir els debats al voltant de l’autogovern i el manteniment i enfortiment de la nostra personalitat col.lectiva. En aquest panorama, Antoni Castells és una deliciosa anècdota en quant al seu pes polític en el seu partit.
Diuen que presidir una institució com la Generalitat pot inclinar el seu titular a enfortir les conviccions en la defensa de l’autogovern. Quelcom d’això va succeir, a la seva manera, amb Pasqual Maragall. No pas amb José Montilla – quatre nous traspassos menors del nou Estatut en dos anys- qui manté ferma la seva intenció anunciada solemnement en el debat d’investidura: entrar en la Catalunya postnacional.
Mentrestant, el nou president d’Esquerra, Puigcercòs, diu que tota la culpa és de Madrid i de Zapatero. I s’hi mirés cap a l’interior del Tripartit que va forjar per dos cops? On és la proposta, on és el lideratge, on és una visió clara del futur del país? Els d’ERC estaven convençuts el 2003 que anul.larien i substituirien al PSC-PSOE. I els socialistes estaven convençuts el 2003 que d’ERC se’n servirien per ocupar el poder i fer i desfer amb tota llibertat i segons els seus criteris. Els resultats ja estan a la vista. Però ERC no vol corregir l’aposta. És la immobilitat del que es nota estabornit. Davant d’aquest panorama, no n’hi ha prou comentant la jugada. Cal moure fitxa. Així ho farem a CDC en el Congrés de juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada