Llegeixo un fragment de Josep Pla que va com anell al dit per comentar la guerra de cuiners d’alt nivell d’aquests últims dies: “ Jo em penso que l’enveja és una cosa del Mediterrani, principalment. La destrucció del món antic va ser feta pels sicofantes, és a dir, els envejosos i la gent que aixecava calúmnies i falsedats contra persones determinades”. Parlo de l’assumpte amb persones que coneixen els replecs de les relacions humanes i professionals entre els grans cuiners que han parlat aquests dies. I m’indiquen que el factor personal, l’ego irritat, hi pesa molt. Fixin-se que Ferran Adrià ha tingut una gran prudència de no contestar de forma directa ni replicar les declaracions diàries de Santi Santamaria. No sé qui ens enverina més...els fums, els materials de construcció, els menjars de fast food...hem de reconèixer que aquest és un exquisit debat de diletants, de país panxacontent i mentalment (que no culturalment) un pèl opulent. Jo només sé que anant pel món, en els llocs més insospitats, m’han parlat de Ferran Adrià i de El Bulli, que conec persones que s’han desplaçat únicament a Cala Montjoi per anar a menjar al millor restaurant del món. I aquest restaurant es troba, ves per on, a les comarques gironines. Només un caïnisme de vol gallinaci podia dessagnar una de les millors imatges del soft power que és el que compte ara. Mentrestant la vicepresidenta del govern prenent partit per Santamaria mentre Nicolas Sarkozy aprofita la setmana negra per reivindicar el gran valor de la nouvelle cousine que és una realitat vella i pesada, una mica fatigosa pel món actual. Quina colla de sicofantes dels fogons!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada