Notes del pont de Sant Joan

“Els dies no adquireixen sabor fins que un no escapa de l’obligació de tenir un destí” va escriure Émile M. Cioran. Això no és sempre així però pel pont de Sant Joan, els dies plàcids poden ser de vida plena sense un destí ni una agenda ni un rellotge. Els dies de Sant Joan eren, aleshores en la infància, i ara, en la nova infància viscuda a través dels fills, la felicitat del final del curs, el pic dels dies més llargs de l’any, els xiscles de les orenetes i els projectes per l’estiu, caminar de nit pel bosc i exhalar l’olor de l’herba i les flors...un destí, aquest sí, llargament desitjat. Uns dies sense destí...hem agafat allò indispensable i ens hem instal·lat a l’Empordà a veure molt més badant.

Ahir em vaig quedar fins a les tres de la matinada llegint diaris i continuant amb el llibre d’aquests dies: “Els llibres que no he escrit” de George Steiner. Quin llibre més recomanable! Set esbossos de llibre, de tesis, d’assaig, una mica divagants, plàcids...el magma de les idees i les vivències. Set idees de llibre que Steiner –un enamorat del call jueu de Girona- no ha tingut temps d’escriure però que escriu en allò essencial en capítols d’unes vint o trenta pàgines. En aquesta nit sense presses també he repassat els exemplars endarrerits del Diari de Girona dels dies que he estat a Madrid. L’article d’en Jordi Vilamitjana sobre el 20 de juny de 1908 era obligat però només a una persona li ha passat pel cap. Cap commemoració oficial! Vivim en la ciutat de la no-política i la no-institucionalitat. La nova edició és excel·lent. Unes hores abans havia tingut l’oportunitat de dir-li al director d’aquest diari, en Jordi Xargayó. En aquets últims anys que les meves responsabilitats parlamentàries m’han dut a donar alguns tombs per alguns racons del món, sempre m’he fixat en els diaris del lloc, els he fullejat, els he llegit sempre que els he entès i m’he endinsat en la crònica local...sobretot si m’havia d’entrevistar amb els protagonistes del relat del lloc. I des d’aquesta modesta però intensa tafaneria pels diaris d’arreu del món, sostinc que el Diari de Girona ha fet un gran pas endavant en forma, en continguts i en l’equilibri entre sessions. Felicitats! I vaig plegar papers, notes i llibres i diaris i vaig anar a dormir tard recordant a Swani Tilak: “En el més profund de la nit, comença la matinada”.