Dijous a les 12 del migdia. Reunió dels portaveus d’afers europeus amb Benita Ferrero-Waldner, comissaria europea d’Afers exteriors. Informació d’alt nivell. Reservada. Entre altres temes, surt el rellançament de la política euromediterrània. I ens avisa que amb nocturnitat el president Nicolas Sarkozy ha plantejat fa menys de 24 hores la candidatura de Marsella per a la seu de la Secretaria permanent tot i que no ho havia plantejat en la Cimera formal del diumenge 13 de juliol. La seu de la secretaria és com nomenar una capital política del Mediterrani. Fa temps que alguns hi treballem discretament. La comissaria europea és una de les persones que tindrà pes en la decisió. Per tant aquesta reunió és important i s’han de traslladar alguns missatges molt pensats. L’excel·lent portaveu del PP en aquesta matèria, l’exministra Soledad Becerril, no sé perquè no ha pogut venir i ha enviat en el seu nom una senadora nova de Ceuta. Una dona d’aparença i plantejaments esfèrics, simples. La reunió, de fina diplomàcia, va bé, fins que la senadora proposa que la seu del secretariat sigui...Ceuta! Proposta surrealista i colorista. Dinamitada la unitat d’acció de la delegació i l’Estat. Per un moment tot el desplegament d’arguments i diplomàcia se’n va per l’aigüera. La comissaria li recorda educadament que aquesta decisió l’han de prendre per unanimitat 47 Estats i que un és el Marroc i que tenint en compte que el Marroc pretén Ceuta i Melilla potser no és la millor candidatura de l’Estat espanyol.
Les cames de Benita- Ha estat una reunió molt interessant però també m’ha vingut a la memòria l’estiu de 1999. Aleshores era secretari general de les joventuts de Convergència. Estava decidit que anava de candidat a diputat al Parlament de Catalunya o a les Corts Generals. Un líder de primer nivell del meu partit, ara ja retirat de la primera línea, em va agafar pel braç perquè els fotògrafs de la premsa i les càmeres ens agafessin parlant. “Escolta estic cansat i ara he de fer un discurs llarg. Després els dius que hem parlat de les eleccions al Parlament i d’allò que vam dir l’altre dia. Acabo d’arribar d’Àustria. He estat amb la ministra d’Afers Exteriors, Benita Ferrero-Waldner, dona elegant i interessant, amb unes faccions...”. És el primer cop que parlàvem d’aquesta dimensió de la bellesa humana. No pas l’última. Després vam atendre els mitjans i vam parla d’allò que era previsible...M’he fixat amb les cames de la comissaria. Els anys no passen en va però l’elegància es manté sempre, quan es té. I ell que es manté a l’aguait de tot.
Les cames de Benita- Ha estat una reunió molt interessant però també m’ha vingut a la memòria l’estiu de 1999. Aleshores era secretari general de les joventuts de Convergència. Estava decidit que anava de candidat a diputat al Parlament de Catalunya o a les Corts Generals. Un líder de primer nivell del meu partit, ara ja retirat de la primera línea, em va agafar pel braç perquè els fotògrafs de la premsa i les càmeres ens agafessin parlant. “Escolta estic cansat i ara he de fer un discurs llarg. Després els dius que hem parlat de les eleccions al Parlament i d’allò que vam dir l’altre dia. Acabo d’arribar d’Àustria. He estat amb la ministra d’Afers Exteriors, Benita Ferrero-Waldner, dona elegant i interessant, amb unes faccions...”. És el primer cop que parlàvem d’aquesta dimensió de la bellesa humana. No pas l’última. Després vam atendre els mitjans i vam parla d’allò que era previsible...M’he fixat amb les cames de la comissaria. Els anys no passen en va però l’elegància es manté sempre, quan es té. I ell que es manté a l’aguait de tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada