06 de juliol 2008

El PP català

Parlant de Javier Arenas, és notable comprovar com el polític andalús ha tirat de la seva agenda personal per promocionar nous dirigents en el Partit Popular. Especialment en el camp femení. ¡Campeón! L’última dirigent emergent és Alícia Sánchez-Camacho. La segona setmana de juliol de l’any passat Josep Piqué tirava la tovallola i es retirava de la política davant les embastides d’Ángel Acebes – veí meu d’escó, ara- i Eduardo Zaplana que deu volar lluny i en primera classe. Diguem-ho clar: el nom ideal a Catalunya per l’operació actual de Mariano Rajoy seria Josep Piqué. Però fa un any el va deixar caure amb un silenci espès. La primera setmana d’agost en una festa a l’Empordanet els nous dirigents del PPC es recreaven en els detalls de la caiguda de Piqué. Avui els botxins són víctimes. I l’Alícia que passava per allí serà la nova presidenta. Podria ser l’enèsima provisionalitat. O no. Una gran assignatura pendent del PP del carrer Gènova de Madrid és fer un curs per conèixer a fons la realitat catalana. Ells ho reconeixen, després de la derrota electoral, però continuen adoptant decisions de curta volada. El Partit Popular és un partit excèntric a Catalunya. Llegeixo que en el Congrés d’aquest cap de setmana no hi ha ni un congressista del Pla de l’Estany, del Ripollès i de la Vall d’Aran.