Dilluns al matí. Faig una ponència sobre la transició de la dictadura a la democràcia a Cuba. Sostinc que el dret a viure en democràcia és un dret que és desitjable que s’estengui arreu però que no és el mateix que floreixi la democràcia en el món àrab o a la Xina, on no en tenen tradició, que als països que comparteixen els valors d’Occident. Per això Cuba és un cas tan desgraciat. Dic que com la socialdemocràcia hispànica va trencar amb el marxisme a finals dels 70 del segle passat seria bo que l’esquerra espanyola democràtica trenques amb una certa admiració continguda i dissimulada cap a una dictadura pura i dura com la cubana. Cap commiseració. Quan surto al carrer, hi ha una manifestació procastrista. Són quinze. Això ja no és el que era i les camisetes del Che es venen com les camisetes dels Simpsons.
2 comentaris:
Te veo ahi muy progre Jordi pero en tu intervencion sobre Cuba y la peticion que le hiciste a Vargas Llosa para que te firmara su libro parecias un gusano de Miami.
Cuba es país de cigüatera, pero Camboya no. Me remuerde la conciencia por haberte metido miedo, cuando puedes consumir pescado sin riesgo. Me lo he revisado y son sólo países del Caribe y algunas zonas de Polinesia. Por favor, come todo el pescado de Camboya.
Y como empezamos en inglés
"Both in and out of the game and watching and wondering at it" W. Whitman
Bona nit
Publica un comentari a l'entrada