Ramon Sala i Canadell

Dilluns vam enterrar en Ramon Sala i Canadell als 73 anys. Avui no faré l’article definitiu sobre la meva relació amb en Ramon que es remunta a una relació de les famílies i als orígens de Convergència a la Garrotxa. Quan jo era una criatura, en Ramon era el nostre diputat a Madrid que era membre de les Corts constituents, que defensava la variant de Castellfollit i la millora de totes les nostres carreteres. L’home que va votar l’Estatut de 1979 al Congrés. L’home que va renunciar a l’escó a Madrid per ser diputat en el primer Parlament elegit de la democràcia recuperada i que va negociar traspassos importants, el més rellevant la batalla per poder obrir un canal autonòmic. I el 1982 es va convertir en el senador més votat per Girona tot i que el seu cognom el posava en el tercer lloc d’una llista oberta! I l’ànima dels Amics de l’Alta Garrotxa. I l’amic de Josep Pla. I el coautor i impulsor del gran llibre Caminant per l’Alta Garrotxa que a tanta gent d’aquestes terres ens va fer tenir un coneixement il·lustrat del nostre paisatge habitual. I el senador, portaveu del grup durant una colla d’anys. La tardor de 1992, quan jo era estudiant de Dret, vam fer un viatge d’amics per conèixer el Congrés i el Senat. Anàvem arran de diners i vam viatjar amb el tren Costa Brava tota la nit. En Ramon va renunciar a la comoditat de l’avió i va viatjar amb nosaltres i, és clar, va portar embotit i vam sopar animadament. I vam parlar de Josep Pla, lògicament. Un any després vaig ser el seu suplent en la candidatura al Senat. En Ramon va deixar la política activa el 1996 i, des d’aleshores, segurament la societat i el partit no vam saber treure prou profit de tot el seu coneixement i la seva experiència. En Ramon m’estimava, això es nota, i em donava bons consells. Especialment quan ens podíem aïllar del món. Fa pocs estius, un matí, a Cadaqués, ningú més volia sortir a mar amb la barca. Vam sortir en Ramon i jo sols. I vam parlar de tot i al mig del mar, amb el Cap de Creus al fons, en Ramon va treure unes anxoves excel·lents i una ampolla de cava. I vam brindar per la nostra amistat. En Ramon tenia un punt de llibertari. I un caràcter sentimental, vull dir que s’estimava el país i la seva gent d’una manera quasi sensual, intensíssima. Ser digne continuador dels fundadors, recordar i fer perviure el llegat i la memòria d’en Ramon Sala. Ser l’anella d’una cadena que només té futur perquè ve de lluny.