Dimecres a la tarda. El president Zapatero parla al Congrés de les mesures econòmiques. Si només fos un exercici de retòrica i dialèctica, hauria fet una bona feina. Però ens trobem davant d’una situació de crisi econòmica. I sembla que el moment l’ha paralitzat. “La realitat que et pot trinxar un bon relat!”. Li trobo a faltar un reconeixement realista de la situació i una crida a l’acord. La situació és prou greu com per convocar tots els partits i els sindicats i les patronals i impulsar un nou “Pacte de la Moncloa” per afrontar la situació. Però aplica allò de “apretem les dents que la boira ja escamparà”. A més, ha estat poc curós amb la relació amb els altres partits. Ha ofès a Llamazares – “no le tengo que explicar a usted como se pierden apoyos”- i ha cultivat poc el pacte. Deuen pensar que al setembre tot rutllarà sol. Un ministre veterà em diu que ens veu amb molt poc desig de poder, molt freds. Li explico que al meu grup no som frígids però que escollim les companyies i que les experiències recents de col.laboració en la política espanyola ens aconsellen extremar les precaucions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada