01 de novembre 2008

La guerra i l'atzar

Llarga conversa amb l’ambaixador de Geòrgia a Espanya. Parlem de la guerra amb Rússia d’aquest estiu. Un dels punts forts de la batalla informativa va ser dilucidar qui va obrir les ofensives militars, si Rússia o Geòrgia, aquesta segona potser aconsellada pels Estats Units. Aprofitant, a més, els focus apuntaven a la inauguració dels jocs olímpics de Pequin. Per arrodonir la teoria dels fils invisibles. L’ambaixador Zurab Pololikashvili m’explica que tot és molt més senzill i fruit d’un matoll de conflicte local que es va incendiar fins a convertir-se en guerra. El primer dia de les hostilitats els ministre de Defensa es trobava de vacances a Espanya i mig govern estava fora del país. El president estava de camí a l’aeroport per volar cap a Xina. Els atacs locals d’un grup d’habitants d’Osètia del Sud va ser repel·lit per l’exèrcit georgià. Els russos van entrar en acció...i la guerra no prevista va convertir-se en la guerra de l’any. Ara Ucraïna i Geòrgia volen entrar a la OTAN. La cimera anual se celebrarà els proper 18 de novembre a València. A l’expectativa de les possibilitats d’ampliació de la nova aliança militar que ja no té enemic de la guerra freda sinó que es vol constituir en zona de pau i estabilitat.

1 comentari:

Anònim ha dit...

i l'atzar?