A Catalunya hi ha problemes que ens provoquen una ferida en la nostra autoestima col·lectiva i que ens duen a constatar que el fenomen del català emprenyat – la ferida en l’orgull català- no es cura amb un discurs del president del govern central, i menys de la seva ministra de Foment, i uns quants anuncis d’inversions futures. L’olfacte polític de la Moncloa ha errat en aquest assumpte. Tindrà això traducció electoral? Fins ara hi ha hagut un vot fidel socialista a les generals a Catalunya. Fins i tot el 2000. Però Ara els socialistes tenen un problema a Catalunya: l’abstenció. El ràpid i perspicaç ministre Alfredo Pérez-Rubalcava així ho admet: “Tenim un problema a Catalunya: 10 punts més d’abstenció que la resta de l’Estat en les últimes municipals. No veure-ho és estúpid”. Li dic que sí, és clar però que els companys de ball que van triar a començament de legislatura hi han ajudat notablement. S’encongeix l'espatlla i em dóna la raó. Pérez-Rubalcava – Fouché no ha mort!- que tan li agrada jugar a curt pateix perquè el nou socialisme juga més a curt del que ell està acostumat. Un cop hem coincidit en el diagnòstic, discrepem en el remei: els enganys de la legislatura ens han tornat molt més desconfiats. O com diu el president Pujol: “Amb els socialistes només es pot pactar si paguen per avançat”. Li dic la frase i no s’escandalitza. Negociar és el seu verb preferit. És dijous després del Ple, a la Sala Cánovas. Comença a ploure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada